El gentilici de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries és asturià -ana.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a la província i capital de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries són els següents:
Astúries: asturià -ana
Oviedo: d'Oviedo
[...]
la denominació. És el cas del ministeri d'afersestrangers britànic (Foreign Office), al qual s'atribueix el gènere masculí malgrat que oficina és un nom femení: el Foreign Office. Aquest fenomen és degut al fet que no es pren el nucli del sintagma com a referent de la denominació, sinó un altre nom [...]
Davant d'una oració d'infinitiu, la preposició en té els valors següents:
Valor temporal
La preposició en s'usa davant d'un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l'adverbi quan. Per exemple:
En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al [...]
La conjunció i serveix per unir o sumar dos elements. Per exemple: Hem comprat taules i cadires.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davant d'una paraula que també comença amb el so de i.
Per tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la [...]
L'accent gràfic s'escriu sobre vocals majúscules i minúscules i marca la síl·laba tònica dels mots. En català es distingeixen dos tipus d'accent: l'obert o greu (`) i el tancat o agut (´).
La vocal a, si ha de dur accent, sempre el porta obert, mentre que la i i la u, si en porten, sempre duen l [...]
De vegades, es coordinen verbs amb règims diferents, és a dir, es coordinen verbs que demanen preposicions diferents o bé es coordinen verbs un dels quals necessita preposició mentre que l'altre no. En aquests casos, cal respectar el règim de cada verb: generalment, en els registres formals, es ma [...]
La locució a hores d'ara es fa servir en català per dir 'en aquests moments'.
Per exemple:
Ja és fosc. A hores d'ara, ja deuen haver arribat al refugi.
A hores d'ara, hauríem de prendre una decisió per tirar endavant el projecte.
Les locucions a aquestes alçades o a aquestes altures
tenen [...]
En els parlars valencians, l'emmudiment de la d entre vocals és un fenomen bastant generalitzat en registres col·loquials, tot i que en contextos formals convé evitar aquest emmudiment.
Aquesta pronúncia, però, ha provocat que algunes paraules d'ús molt estès, com ara mascletada o fideuada [...]
En general, l'adjectiu mig és invariable davant d'un nom de lloc. Per exemple: mig Catalunya, mig Barcelona, mig València, mig Balears, mig Valls.
Cal tenir en compte, però, que davant d'un topònim femení singular que sempre du article, com ara la Bisbal o la Barceloneta, es fa la concordança de [...]