semàntics. Per exemple:
Dubtem entre una pel·lícula de ficció i una de por.
El mestre dubtava sobre si els alumnes tindrien prou capacitat o no per superar l'examen final.
Això no obstant, quan
darrere de la preposició hi ha un infinitiu, en registres formals generalment s'usa la preposició a (o de). Per [...]
següents:
1. Quan s'afegeix un pronom feble a continuació d'un infinitiu de la segona conjugació acabat en -er àton (com ara conèixer, convèncer, empènyer, merèixer, néixer, córrer, etc.), en els registres informals se sol ometre la -r final de l'infinitiu. En aquests casos, l'infinitiu perd l'accent. Per [...]
De vegades, s'usa una construcció formada per un infinitiu (com ara dir, remarcar, assenyalar, indicar, afegir, recordar o destacar), amb un valor proper a la necessitat o l'obligació, en què aquest infinitiu no depèn de cap verb amb forma finita i va seguit d'una subordinada introduïda per que o [...]
.
Passats uns segons, es va sentir l'explosió i l'edifici es va ensorrar.
A banda de valor temporal d'anterioritat, aquestes construccions de participi també poden tenir un valor causal, condicional o concessiu. Per exemple:
Vist el teu interès, un altre dia que hi anem t'avisarem ('com que veiem que hi [...]
Els verbs dir i dur pertanyen a la segona conjugació.
La segona conjugació inclou els verbs que tenen l'infinitiu acabat en -re o -er àtones (rebre, córrer), alguns amb -er tònica (saber) i verbs que acaben en -r, com dir, dur i fer. En el cas de dir, doncs, la i no pertany a la desinència [...]
Fitxa
7970/1Darrera versió: 16.06.2020
Títol
Interjeccions de confirmació: eh, oi, veritat, no
Resposta
Hi ha expressions que serveixen per demanar la confirmació del que es diu o l'assentiment a una demanda. Les interjeccions més habituals de confirmació són eh, oi, veritat o no, i se solen trobar al final de l'oració. Per exemple:
No fallis a la nostra trobada, eh? Recordes com et tractava, oi? Anireu al parc, veritat? Això ja t'ho havia dit, no?
Per formar el passat perifràstic d'un verb es fan servir les formes auxiliars vaig, vas, va, vam, vau i van seguides de l'infinitiu del verb. Per exemple:
vaig cantar, vas cantar, va cantar, vam cantar, vau cantar, van cantar.
En canvi, per formar el passat anterior perifràstic d'un verb es fan [...]
Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents:
1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà [...]
El verb instar és un verb transitiu. Pot regir un complement directe de cosa, o bé pot regir un complement directe de persona seguit d'un altre complement introduït per una preposició davant d'infinitiu o una conjunció davant d'una oració. Per exemple:
El comitè insta l'aprovació del nou [...]
El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició de davant de nom o d'infinitiu. Per exemple:
El dret a vot o El dret de vot.
El dret a decidir o El dret de decidir.
Ara bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l'altra. Per exemple [...]
mentre
Mentre (i no mentres) és una conjunció que pot tenir un valor temporal i, com a conjunció, sempre enllaça dues oracions, és a dir, sempre
expressa la relació de subordinació entre dues oracions. Per exemple:
Mentre et dutxes començaré a fer el dinar.
A més, també pot tenir un valor [...]
Fitxa
7970/1Darrera versió: 16.06.2020
Títol
Interjeccions de confirmació: eh, oi, veritat, no
Resposta
Hi ha expressions que serveixen per demanar la confirmació del que es diu o l'assentiment a una demanda. Les interjeccions més habituals de confirmació són eh, oi, veritat o no, i se solen trobar al final de l'oració. Per exemple:
No fallis a la nostra trobada, eh? Recordes com et tractava, oi? Anireu al parc, veritat? Això ja t'ho havia dit, no?