particulars.
És un document monotemàtic, tracta d'un sol tema.
Criteris generals de redacció
La concisió i la claredat són els elements bàsics que han de guiar la redacció administrativa en general. Així, d'acord amb l'article 2.1 de l'Ordre de l'Estat, de 7 de juliol de 1986, "en l'elaboració material [...]
Martorell, al carrer dels Almogàvers, 324.
FETS
1. L'entitat mercantil TRXSA ven fotocopiadores i altres aparells. Per raó d'aquesta activitat, el demandat va adquirir a l'actora una fotocopiadora de la marca JJMAX, model 45035.
Per acreditar aquesta compra adjunto com a document número 1 l'albarà [...]
L'albarà és un document que s'utilitza per justificar la sortida de mercaderies del magatzem del venedor o la venedora i per confirmar que s'han lliurat al comprador o la compradora. Habitualment, se n'estenen tres exemplars: un queda en poder de qui fa la venda i els altres dos són lliurats amb [...]
CURRÍCULUM
Dades personals
Nom i cognoms: Sílvia Roger Cases
Adreça: ptge. de les Branques, 5, 5è 4a, 08940, Cornellà de Llobregat
Telèfon: 93 222 22 22
Adreça electrònica: silviaroger@silviaroger.com
Lloc i data de naixement: Molins de Rei, 25 de maig de 1986
Document d'identitat: 66666666D [...]
Definició
L'acta és un document formal que atesta per escrit la realització d'un acte o d'un esdeveniment de naturalesa jurídica o d'un fet qualsevol.
Criteris generals de redacció
Com a criteri general, la redacció administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa. Així, per aconseguir [...]
Fitxa
5815/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de l'acta de reunió
Resposta
Definició
L'acta és un document formal que atesta per escrit la realització d'un acte o d'un esdeveniment de naturalesa jurídica o d'un fet qualsevol.
Criteris generals de redacció
Com a criteri general, la redacció administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa. Així, per aconseguir aquests propòsits cal partir d'una estructuració lògica del text en què per mitjà de paràgrafs o blocs d'informació breus, separats i homogenis es puguin distingir amb facilitat els diferents apartats d'un document. En el cas de l'acta de reunió els diferents blocs d'informació, que cal definir per mitjà d'encapçalaments o títols, són els següents:
identificació de la reunió
assistència
ordre del dia
desenvolupament de la sessió i resum del torn obert de paraules
acords, desacords i resum de les votacions
temes pendents
fórmula final
annexos
Aquesta estructura preveu, en sentit ampli, els diferents apartats que hi pot haver en una acta de reunió. Però hi ha apartats opcionals o que no es donen sempre i que, per tant, no formen part de l'estructura bàsica de l'acta de reunió. Aquests són els següents:
ordre del dia
temes pendents
annexos
A més de l'estructura formal del document convé tenir en compte els criteris de redacció següents:
Cal mantenir l'ordre lògic de la frase (subjecte, verb, complements), cal usar els termes precisos i adequats i cal fer frases curtes.
Pel que fa al temps verbal, es recomana l'ús del present, encara que la persona que redacti l'acta ho faci després de la reunió, a partir de les notes preses durant la sessió o de la transcripció de l'enregistrament.
Pel que fa al tractament personal del secretari o de la secretària, s'ha de fer servir la tercera persona del singular en la redacció de l'acta i la primera persona del singular en la fórmula final. 1. Identificació de la reunió
Les dades que es fan constar en aquest apartat són les següents:
nom de l'organisme
número de la sessió
data
horari
lloc
2. Assistència
En un primer bloc se situen el nom i els cognoms de les persones que hi han assistit, seguits del càrrec en el cas de qui presideixi i de qui faci de secretari o secretària. En el cas de persones que hi assisteixen com a representants d'algun organisme, també s'hi pot fer constar el nom d'aquest darrer.
En un segon bloc s'hi consignen els absents.
3. Ordre del dia
Com a recordatori dels punts que s'ha previst de tractar en la reunió, es pot reproduir a l'acta l'ordre del dia que es detallava a la convocatòria de la reunió.
4. Desenvolupament de la sessió
Si es decideix diferenciar clarament els acords presos de la resta d'informació sobre el contingut d'una sessió, en aquest epígraf només es fa constar l'evolució de la reunió: obertura de la sessió, presentació de documentació, intervencions, etc.
5. Acords
En aquest apartat es detallen els acords presos i el resum de les votacions, si cal. Convé que cada acord quedi individualitzat en un paràgraf a part i que l'ordre de presentació dels acords es correspongui amb el de l'ordre del dia.
Pel que fa als òrgans col·legiats sotmesos a la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, cal tenir en compte el capítol segon del títol segon d'aquesta Llei.
6. Temes pendents
Com hem dit, aquest apartat és opcional. Els temes pendents poden quedar pendents perquè així ho hagin acordat els membres de l'organisme per manca d'informació, per exemple, o perquè no hi ha hagut prou temps. En el primer cas, formen part dels acords presos i en el segon, si no s'hi detallen expressament, es poden deduir de l'ordre del dia de la convocatòria. Altrament, n'hi ha prou amb una breu enumeració. 7. Fórmula final
Les fórmules acostumen a ser estructures fixades que presenten poques variacions. En aquest cas la frase final que s'utilitza és la següent: El president aixeca la sessió, de la qual, com a secretària, estenc aquesta acta.
Annexos
En aquest apartat s'inclou la documentació que s'annexa a l'acta d'acord amb la numeració que s'indica en la remissió expressada a l'acta.
Definició
El currículum és un
document que conté la informació personal i els mèrits acadèmics i professionals d'una
persona que sol·licita un lloc de treball, una plaça, l'obtenció d'un
premi, etc.
Criteris generals de redacció
La
redacció del currículum ha de ser neutra, sense valoracions [...]
.
En un mateix document s'ha d'evitar barrejar les diferents abreviacions (ptes., ESP).
Finalment, cal tenir en compte que tant el símbol com l'abreviatura s'usen al costat d'una quantitat escrita en xifres. Si la quantitat apareix escrita amb lletres, aleshores cal escriure sencera la paraula [...]
CURRÍCULUM
Dades personals
Nom i cognoms: Joan Jordà Balmes
Adreça: c. del Mig, 34, 1r 2a, 08012, Barcelona
Telèfon: 93 444 44 44
Adreça electrònica: joanjb@serveisintegrals.com
Lloc i data de naixement: Barcelona, 3 d'octubre de 1980
Document d'identitat: 33333333M
Educació i formació [...]
'altra, intervencions favorables a la proposta B.
3. [?]
Acords
1. L'acta de la sessió s'aprova per unanimitat dels assistents en votació ordinària.
2. S'aprova el document sobre la proposta A del sistema d'informació a l'usuari, que s'incorpora a l'acta com a annex 1, per quatre vots a favor i una [...]
Fitxa
5815/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de l'acta de reunió
Resposta
Definició
L'acta és un document formal que atesta per escrit la realització d'un acte o d'un esdeveniment de naturalesa jurídica o d'un fet qualsevol.
Criteris generals de redacció
Com a criteri general, la redacció administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa. Així, per aconseguir aquests propòsits cal partir d'una estructuració lògica del text en què per mitjà de paràgrafs o blocs d'informació breus, separats i homogenis es puguin distingir amb facilitat els diferents apartats d'un document. En el cas de l'acta de reunió els diferents blocs d'informació, que cal definir per mitjà d'encapçalaments o títols, són els següents:
identificació de la reunió
assistència
ordre del dia
desenvolupament de la sessió i resum del torn obert de paraules
acords, desacords i resum de les votacions
temes pendents
fórmula final
annexos
Aquesta estructura preveu, en sentit ampli, els diferents apartats que hi pot haver en una acta de reunió. Però hi ha apartats opcionals o que no es donen sempre i que, per tant, no formen part de l'estructura bàsica de l'acta de reunió. Aquests són els següents:
ordre del dia
temes pendents
annexos
A més de l'estructura formal del document convé tenir en compte els criteris de redacció següents:
Cal mantenir l'ordre lògic de la frase (subjecte, verb, complements), cal usar els termes precisos i adequats i cal fer frases curtes.
Pel que fa al temps verbal, es recomana l'ús del present, encara que la persona que redacti l'acta ho faci després de la reunió, a partir de les notes preses durant la sessió o de la transcripció de l'enregistrament.
Pel que fa al tractament personal del secretari o de la secretària, s'ha de fer servir la tercera persona del singular en la redacció de l'acta i la primera persona del singular en la fórmula final. 1. Identificació de la reunió
Les dades que es fan constar en aquest apartat són les següents:
nom de l'organisme
número de la sessió
data
horari
lloc
2. Assistència
En un primer bloc se situen el nom i els cognoms de les persones que hi han assistit, seguits del càrrec en el cas de qui presideixi i de qui faci de secretari o secretària. En el cas de persones que hi assisteixen com a representants d'algun organisme, també s'hi pot fer constar el nom d'aquest darrer.
En un segon bloc s'hi consignen els absents.
3. Ordre del dia
Com a recordatori dels punts que s'ha previst de tractar en la reunió, es pot reproduir a l'acta l'ordre del dia que es detallava a la convocatòria de la reunió.
4. Desenvolupament de la sessió
Si es decideix diferenciar clarament els acords presos de la resta d'informació sobre el contingut d'una sessió, en aquest epígraf només es fa constar l'evolució de la reunió: obertura de la sessió, presentació de documentació, intervencions, etc.
5. Acords
En aquest apartat es detallen els acords presos i el resum de les votacions, si cal. Convé que cada acord quedi individualitzat en un paràgraf a part i que l'ordre de presentació dels acords es correspongui amb el de l'ordre del dia.
Pel que fa als òrgans col·legiats sotmesos a la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, cal tenir en compte el capítol segon del títol segon d'aquesta Llei.
6. Temes pendents
Com hem dit, aquest apartat és opcional. Els temes pendents poden quedar pendents perquè així ho hagin acordat els membres de l'organisme per manca d'informació, per exemple, o perquè no hi ha hagut prou temps. En el primer cas, formen part dels acords presos i en el segon, si no s'hi detallen expressament, es poden deduir de l'ordre del dia de la convocatòria. Altrament, n'hi ha prou amb una breu enumeració. 7. Fórmula final
Les fórmules acostumen a ser estructures fixades que presenten poques variacions. En aquest cas la frase final que s'utilitza és la següent: El president aixeca la sessió, de la qual, com a secretària, estenc aquesta acta.
Annexos
En aquest apartat s'inclou la documentació que s'annexa a l'acta d'acord amb la numeració que s'indica en la remissió expressada a l'acta.