11.
superior
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 superior. La part superior d'una columna, la parte superior de una columna. Una roba de qualitat superior, una ropa de calidad superior. 2 ésser superior a estar por encima de. Era superior als sofriments, a les calúmnies, estaba por encima de los sufrimientos, de las calumnias. m i f 3 [...]
|
12.
cresta turbinal superior del maxil·lar superior
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Petita cara rugosa situada a la cara interna de l'apòfisi ascendent del maxil·lar superior que s'articula amb la part anterior de les masses laterals de l'etmoide. [...]
1 adj. alt, més alt o de dalt suprem, superior a tot o a tots. sobirà supernal summe. El summe sacerdot. primicer, superior en rang o en qualitat. sobrer, superior en grandor, força, etc., que supera tots els altres. preeminent superlatiu, en la frase en grau superlatiu. predominant sobresortint prevalent transcendent (intel·lectualment o moralment) extra. És un vi extra. De classe extra. privilegiat (fig.). Una intel·ligència privilegiada. doble, es diu d'un producte de qualitat superior, de més força, etc., que l'ordinari. Una roba doble. fi o extrafí, de més qualitat que l'ordinari. Pedres fines. Un vi extrafí. excel·lent (→), que excel·leix, que supera els altres. Ant. Inferior. 2 m. i f. El qui governa, esp. una comunitat religiosa. rector (d'una parròquia, col·legi, etc.) prefecte (de certes comunitats eclesiàstiques; de les congregacions vaticanes) prepòsit (d'una germandat, etc.) primat, bisbe superior de tots els altres d'un país. El primat de Tarragona. jerarca, membre de la jerarquia eclesiàstica. També, membre de la jerarquia de qualsevol règim totalitari. paborde (de certes comunitats religioses) comanador (de certs ordes militars i de certes comunitats religioses) majoral, superior en jerarquia. major, dit del superior de certes comunitats, corporacions, etc. mestre, superior d'un orde militar. mestre de novicis, el superior dels novicis. Cp. cap, primer, prior, abat, prelat, prebost, guardià (dels franciscans). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |
13.
aresta superior
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Part de la superfície de joc consistent en la vora superior d'una taula. [...]
|
14.
barra superior
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Barra d'unes paral·leles asimètriques situada a més altura. [...]
|
15.
celleta superior
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Peça travessera amb forma de llistonet situada a l'extrem superior del mànec d'un violí o un violoncel, entre el claviller i el batedor, que eleva les cordes i les manté espaiades. [...]
|
16.
col·licle superior
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
17.
cornet superior
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Cornet inserit a la cara interna de l'os etmoide, que ocupa la part més posterior de les cavitats nasals. [...]
|
18.
cornet superior
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
19.
cos superior
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Secció del tub del clarinet amb claus que es premen amb els dits de la mà esquerra. [...]
|
20.
degenerat superior
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Individu que presenta estigmes de degeneració mental i deficiències psíquiques, però que, paradoxalment, té altres facultats normals i, molts cops, exagerades. [...]
|