Resultats de la cerca frase exacta: 8

Diccionari de la llengua catalana
1. cognom
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nom de família. Signar amb el nom i els dos cognoms.  [...]
2. cognomenar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Designar pel cognom, per un cognom. [...]
3. patronímic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es deriva del nom del pare. Nom o cognom patronímic. [...]
4. prenom
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nom que, entre els romans, precedia el de família. Nom individual que precedeix el cognom. [...]
5. parlant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que parla. Persona capaç de realitzar una activitat lingüística perquè coneix la seva llengua. Els parlants d'un idioma. En heràld., que conté un objecte que interpreta gràficament el significat d'un cognom. Un escut parlant. [...]
6. llinatge
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[o humanal llinatge] El gènere humà. Cognom. Classe, mena.  [...]
7. epònim -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un epònim que té per origen el cognom del capità Charles Cunningham Boycott.  [...]
8. xifra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
convinguts per a una escriptura o un llenguatge secrets, especialment el que es basa en els signes convencionals de l'escriptura. Aquest telegrama està escrit en xifra. Conjunt de les inicials del nom i del cognom d'algú, combinades o enllaçades, i utilitzades com a marca personal. Xifra d [...]