121.
albardilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 xalma (o sella) de domar [poltres]. 2 [almohadilla] coixinet m. 3 [de los esquiladores] bastet m (o gansola) de les tisores. 4 [agarrador de la plancha] coixinet m, drap m, agafador m. 5 arquit [tejadillo sobre un muro] cavalló m, esquena d'ase. 6 [de las ovejas] tou de llana [de l'esquena] m [...]
|
122.
allargar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 alargar. 2 aumentar, alargar p fr. Allargar una ració, un sou, aumentar una ración, un sueldo. 3 alargar, tender. Li allargà les tisores que demanava, le alargó las tijeras que pedía. 4 [temps] alargar, retardar, diferir, posponer. v intr 5 alcanzar. Fins on allarga, la teva escopeta?, [...]
|
123.
alargar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hacer más largo] allargar, prolongar, continuar. 2 [añadiendo algo] allargar, perllongar. 3 [estirando] allargar, estirar, estiregassar. 4 [en el tiempo] allargar, prolongar, continuar. 5 [dar] allargar, passar. Alárgame las tijeras, allarga'm les tisores. 6 [desviar] allunyar, apartar. 7 [...]
|
124.
per
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
temporal] para. Ho he d'acabar per a diumenge, lo tengo que acabar para el domingo. 12 per a [amb un verb en passiva pron o reflexa] para. Les tisores s'usen per a tallar, las tijeras se usan para cortar. 13 per al que para lo que. Per al que serveix..., para lo que sirve... [...]
|
125.
ahí
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
buscaba, vet aquí el que cercava. 13 por ahí [lugar indeterminado cercano] per aquí a fora, per aquí a la vora, per aquí al voltant. Me voy a dar una vuelta por ahí, me'n vaig a fer un tomb per aquí a fora. Las tijeras deben estar por ahí, les tisores deuen ser per aquí al voltant. 14 por ahí [lugar [...]
1 Vora tallant d'una eina. fil esmolall llos perboc contratall, tall que hom fa a la fulla d'una arma o d'una eina a la part oposada a la del tall. Cp. carrera: part de la fulla d'un ganivet o altra eina que hom esmola per treure-hi tall. Ant. Cas o esquena d'un ganivet. 2 → talla. 3 Incisió feta amb un instrument tallant. osca, tall que hom fa com a senyal en un bastó, etc. esquerd, tall longitudinal fet en el tronc d'un arbre. incisió (→) entalla (→), tall pregon. fesa, esp. en la frase fer una fesa, fer talls de diverses formes a les orelles de les ovelles per conèixer-les. tisorada, tall fet d'un cop de tisores. corretgeta, tall circular al tronc d'un arbre. Si li fas la corretgeta, aquest arbre es morirà. secció, tall, esp. en cirurgia. entretall o entretalladura, cert tall que els sabaters fan al cuiro de la sola. Cp. esquerda 4 Tros de carn, peix, etc., tallat. → carn. rodanxa. Una rodanxa de lluç. tallada (→). Una tallada de cansalada. escalopa bistec, tall de bou o vedella. filet, tall prim de carn o de peix, sense os o espina. entrecot, tall de carn intercostal. penca. Una penca de pebrot, de cansalada, etc. pellanc, tall de carn, etc. Per esmorzar, es menja cada dia un bon pellanc de carn. tatx, tros d'una cosa (esp. d'un meló o d'una síndria) que hom talla per comprovar-ne la qualitat. timbarro, tall gros de carn o, esp., de pa. 5 A tall de: → manera. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
126.
mayor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [comparativo] major, més gros (o gran). Estas tijeras son mayores que las otras, aquestes tisores són més grosses que les altres. 2 major, principal. Calle mayor, carrer major. 3 [de más edad] més gran. Tu hijo es mayor que el mío, el teu fill és més gran que el meu. 4 gran. La hermana mayor [...]
|
127.
gastar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
corroure castigar. Haver de seure tot el dia castiga molt la roba. esmolar(fig.), gastar una cosa amb el fregadís. L'ampit del pou està tot esmolat de la corda. erosionar(l'acció dels elements) remenjar-se(les tisores), gastar-se el fil per l'ús (Alc.). querar-se(fig.), gastar-se a poc a poc alguna [...]
|
128.
meter
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, ingressar. 5 fam [comprometer] ficar. Meter en un lío, ficar en un embolic. 6 [aplicar] clavar. No le da miedo meter la tijera, no li fa por de clavar les tisores. 7 [invertir] posar, invertir, esmerçar. 8 [una prenda, una costura] estrènyer. 9 fam endossar, encolomar. El frutero me ha metido unas manzanas [...]
|
129.
cop 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hagis acabat, una vez que hayas terminado. 60 un cop de [acció brusca] -azo, -ada. Un cop de cua, un coletazo. Un cop de tisores, un tijeretazo (o una tijeretada). Un cop de telèfon, un telefonazo. Un cop de brotxa, un brochazo. 61 un cop de [acció ràpida] -ada. Un cop de pinzell, una pincelada. 62 un [...]
|
130.
bueno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-na adj 1 bo -ona. Unas buenas tijeras, unes bones tisores. 2 [conveniente] bo -ona. Bueno para la salud, bo per a la salut. 3 [fácil] bo -ona, de bon. Un metal bueno de doblar, un metall bo de doblegar (o de bon doblegar). 4 [hábil] bo -ona. Tiene buenas manos, té bones mans. 5 [servible] bo -ona [...]
|