diversos mots o expressions: un article definit (el, la, els, les); un determinant demostratiu de llunyania (aquell, aquella, aquells, aquelles); aquest article definit o determinant precedit de tots; o bé els mots tothom, qualsevol o tot. Per exemple:
Tots els qui no van venir ahir que vagin a buscar les [...]
La h o hac no se sol pronunciar en català i en la majoria de casos només té valor etimològic, per exemple: haver, hivern, home, hora, hospital; adherir, àdhuc, alhora, filharmònic, inhalar, subhasta, tothom; ahir, prohibir, vehicle; Homer; Horta.
Hi ha excepcions, però. Es pronuncia h aspirada [...]
Sovint es fa un ús abusiu del verb celebrar. És un ús adequat en el sentit d''acomplir segons un ritual, solemnement, una reunió, un acte o un conjunt d'actes, una cerimònia'. Així doncs, es pot dir:
Els funerals se celebraran a la catedral.
Ahir es va celebrar l'acte d'obertura del Parlament [...]
, generalment se'n prescindeix. Per exemple:
Tal com vas preveure ahir, la inauguració va ser un fracàs.
La seva filla va aprovar els exàmens, com esperava tothom
D'altra banda, hi ha un cas molt concret en què tant es pot optar pel pronom ho com per el: quan els verbs aparentar i representar es fan servir [...]
metge).
Ahir devien arribar cap a les sis (i no Ahir arribarien cap a les sis).
La correlació entre el condicional i l'imperfet d'indicatiu (si venies...) també és possible. Es troba de vegades en registres formals, tot i que també s'utilitza col·loquialment amb un sentit expressiu. Per exemple:
Si el [...]
El verb morir significa que un ésser viu ha cessat de viure. Per exemple:
Tots hem de morir un dia o altre.
Va morir de vell a casa seva.
Ahir van morir cinc persones d'accident de trànsit.
El president Lluís Companys va morir afusellat.
Aquest verb també pot adoptar la forma pronominal [...]
Generalment, l'adjectiu qualificatiu se situa darrere el nom perquè en restringeix el significat i, per tant, funciona com a especificador. Per exemple:
Ens vam estar en una habitació confortable.
Ahir vam veure un programa entretingut.
Passa'm un bolígraf blau, si us plau.
En certs casos [...]
escapar és intransitiu pronominal en els casos següents:
amb el significat d''algú, allunyar-se alliberant-se d'allò que el reté, d'un perill'. Per exemple: Una zebra s'ha escapat del zoo; Ahir es va escapar un ostatge.
i amb el significat de 'sortir, passar de manera involuntària, sense poder-ho [...]
Hi ha verbs pronominals que duen un complement introduït per la preposició de, com ara recordar-se, riure's, penedir-se o burlar-se. Per exemple:
Et recordes de nosaltres?
Que et rius de mi?
Em penedeixo del que et vaig dir ahir.
No et burlis del teu germà.
Quan es pronominalitza aquest [...]
Fitxa
4261/3Darrera versió: 29.07.2014
Títol
plural de noms de lloc
els Vallesos o el Vallès?
Resposta
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). Alguns noms propis presenten un referent que indica pluralitat (ens associats, illes, serralades extenses: les Nacions Unides, les Pitiüses, els Alps, els Estats Units d'Amèrica), encara que el nom propi comprengui el conjunt considerat com un ens individual.
Un cas particular que convé comentar és el del Vallès. El Vallès és un espai geogràfic únic, dividit administrativament. La denominació tradicional és el Vallès, que ja inclou ambdues comarques, l'oriental i l'occidental.
La forma pluralitzada, els Vallesos, és una solució d'un registre no formal que, habitualment, no s'ha d'emprar.
Precisament, si es vol fer referència solament a una part, es pot emprar el determinatiu oriental / occidental, i si es vol parlar de totes dues comarques, es pot emprar la denominació sense determinatiu (el Vallès), que és la que s'ha fet servir de manera genuïna i que equival a la forma pluralitzada.
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). Alguns noms propis presenten un referent que indica pluralitat (ens associats, illes, serralades extenses: les Nacions Unides, les Pitiüses, els Alps, els Estats Units d'Amèrica), encara que el nom propi comprengui el conjunt considerat com un ens individual.
Un cas particular que convé comentar és el del Vallès. El Vallès és un espai geogràfic únic, dividit administrativament. La denominació tradicional és el Vallès, que ja inclou ambdues comarques, l'oriental i l'occidental.
La forma pluralitzada, els Vallesos, és una solució d'un registre no formal que, habitualment, no s'ha d'emprar.
Precisament, si es vol fer referència solament a una part, es pot emprar el determinatiu oriental / occidental, i si es vol parlar de totes dues comarques, es pot emprar la denominació sense determinatiu (el Vallès), que és la que s'ha fet servir de manera genuïna i que equival a la forma pluralitzada.