1 1 f. [FS] [LC] Allò per què una cosa és o s'esdevé, antecedent necessari d'un efecte. La causa suprema, Déu. Causa motiva o impulsiva. Causa eficient. Res no s'esdevé sense causa. No hi ha efecte sense causa. 1 2 f. [FS] [LC] Allò per què hom fa alguna cosa. La guerra ha estat la causa de tots els mals presents. De tot el que ha passat, tu n'has estat la causa. 1 3 [LC] a causa de [o per causa de] loc. prep. Per raó de, com a conseqüència de. No vam sortir a causa de la pluja. 1 4 [FS] [LC] causa ocasional Circumstància que és ocasió que actuï la causa real. 2 1 f. [DR] [LC] Allò que es discuteix davant la justícia. Una causa criminal. Guanyar una causa. Un advocat sense causes. 2 2 [DR] causa civil Procés judicial en què es debaten interessos relacionats amb el dret civil. 2 3 [DR] causa de contracte Finalitat immediata que justifica que una persona assumeixi una determinada obligació contractual. 2 4 [DR] causes majors Causes reservades a la Seu Apostòlica. 3 1 f. [LC] Conjunt d'interessos que cal sostenir, fer prevaler, a favor d'algú o d'alguna cosa. La causa dels pobles oprimits. Defensar la causa de les persones sense llar. Atreure algú a la bona causa. 3 2 [LC] fer causa comuna amb algú Actuar conjuntament per uns mateixos objectius. Uns i altres fan causa comuna contra la droga.
