1 f. [LC] Acció d'entendre alguna cosa amb la pensa. La intel·ligència d'un text. Per a la millor intel·ligència d'aquesta matèria. 2 1 f. [LC] [FS] [PS] Capacitat major o menor de comprendre, d'aprendre, de resoldre situacions noves, etc. La intel·ligència humana. Donar prova d'intel·ligència. Intel·ligència privilegiada. 2 2 f. [LC] [FS] [PS] Facultat de conèixer. La intel·ligència és una de les tres facultats de l'ànima. 3 f. [IN] intel·ligència artificial Conjunt de tècniques i reflexions teòriques sobre la construcció de sistemes intel·ligents. 4 1 f. [LC] Comunicació entre persones que s'entenen. Tenir intel·ligències amb l'enemic. 4 2 f. [LC] Acord de sentiments entre diferents persones. Estar en perfecta intel·ligència. Viure en bona intel·ligència amb els parents.