FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer carnívor del gènere Mustela, de la família dels mustèlids, de color burell i pell molt valuosa, que viu en estat salvatge, fent el cau prop de l'aigua, i en granges de cria. visó americà Visó que viu a l'Amèrica del Nord (Mustela vison). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells corredors, de l'ordre dels gruïformes, de zones estepàries o desèrtiques, que a Europa comprèn el pioc salvatge i el sisó. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit comestible de la cogombrera, generalment cilíndric, llis o bé amb tubercles o acícules. Cogombrera . cogombre amarg [o cogombre salvatge] Planta herbàcia de la família de les cucurbitàcies, reptant, de tiges i fulles cobertes de pèls rígids, flors [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de les bèsties. Apetits brutals. Semblant a una bèstia, d'una violència salvatge. Maneres brutals. Brut, animal irracional. Propi de l'ésser humà en la seva condició d'animal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càpsula de les lletereses i d'altres plantes euforbiàcies els carpels de la qual se separen en la maduresa. Substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels otídids, d'aproximadament 1 metre de llargada, de plomatge ros ratllat de negre, propi de les zones estepàries eurasiàtiques (Otis tarda). pioc salvatge Pioc2 2. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça corbada de fusta amb què es resguarda el tall del volant, al qual se subjecta amb unes corretges per evitar que els segadors es tallin. Cavall ardit i mig salvatge que servia per a la guerra. [...]
