El participi del verb pondre és post, posta, postos, postes i no posat, posada, posats, posades. Per exemple:
Farem una truita amb l'ou que ha post la gallina.
El sol ja s'ha post.
Cal tenir en compte que el participi posat correspon al verb posar, que té altres significats.
[...]
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb venir és veniu. En canvi, la forma vingueu correspon a la segona persona del plural del present de subjuntiu. Per exemple:
Veniu quan vulgueu (i no Vingueu quan vulgueu).
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir [...]
La construcció de participi donat que es fa servir amb el significat causal de 'considerant que, tenint en compte que'. Per exemple:
Donat que feia molt mal temps, es va decidir suspendre el partit.
La directora de l'escola, donat que hi havia un cert enrenou, va convocar una reunió.
L'expressió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen els articles masculins el i lo en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. L'avi. L'home. L'Albert. Viu a l'Hospitalet de Llobregat. Mesclar el diví amb l'humà. L'ou com balla. L'antic casino. L'únic germà que té [...]
Hi ha parelles de verbs de moviment que es fan servir coordinats per indicar el moviment continu o ràpid d'algú o d'alguna cosa: anar i tornar, anar i venir, pujar i baixar, entrar i sortir.
En aquestes expressions, encara que els verbs vagin seguits de preposicions diferents (el primer regeix [...]
La construcció de participi donat + nom es fa servir amb el sentit de 'considerant'. Per exemple:
Donades les dificultats per anar fins a l'aeroport amb autobús, va decidir agafar un taxi.
Donat el caràcter que té, val més que no li'n tornis a parlar.
Altres construccions de participis que tenen [...]
temps verbals són caure, jeure o jaure, doler o doldre, valer o valdre, tenir o tindre i venir o vindre. Per exemple:
Present d'indicatiu
Present de subjuntiu
Passat simple
Imperfet de subjuntiu
Participi
caic
caigui
caigué
caigués
caigut, caiguda
vinc
vingui
vingué
vingués
vingut [...]
Els participis dels verbs acabats en -metre (admetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre, etc.) acaben en -mès. Per exemple:
admès (i no admitit)
omès (i no omitit)
permès (i no permitit)
remès (i no remitit)
[...]
Els participis dels verbs acabats en -endre (encendre, pretendre, etc.) i -ondre (confondre, difondre, infondre, etc.) acaben en -ès i -ós respectivament. Per exemple:
encès (i no encengut)
pretès (i no pretendit)
confós (i no confundit)
infós (i no infundit)
En canvi, el verb pondre i els que t [...]
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
tindre o tenir
vindre o venir
També tenen dues formes d'infinitiu els derivats d'aquests verbs: convenir o convindre, detenir o detindre, mantenir o mantindre, pervenir o pervindre, etc.
En els registres formals, però, les formes més generals [...]