FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Els dígrafs 2.1.3.1. Com hem dit més amunt a propòsit de la correspondència entre sons i lletres (§?2.1.1c), hi ha determinats sons que no es representen mitjançant una sola lletra, sinó amb una combinació de dues, els dígrafs. Un dígraf és un grup de dues lletres que representa un únic so [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
La dièresi 3.2.2.1 . La dièresi (¨) és un signe diacrític (§ 2.1.2) que s'escriu sobre les vocals i o u, siguin minúscules o majúscules, amb les funcions següents: a) Per a indicar que es pronuncia la u dels grups gu i qu davant e o i, és a dir, quan gu i qu no són dígrafs (vegeu els §§ 2.7.4.2b i [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, vicepresident; Antiatles, Anticrist, Cisjordània, Prepirineus, Transsil-vània. Igualment, quan un radical va precedit de dos o més prefixos: exeurodiputat. 4.3.1.2. Tanmateix, s'escriu un guionet en els casos següents: a) En els conjunts formats per un nom o un adjectiu precedits de l'adverbi no que han assolit [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, cantussol; arbrissó, llepissós, pobrissalla; cridadissa, demanadissa, trencadissa. IV.? Els mots formats per un radical començat per s amb els prefixos a- (no negatiu), des- i dis- (negatius) i re-: assaborir, assecar, assegurar, assenyalar, assemblar, assignar, associar, assuaujar; dessagnar, dessalar [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Els mots compostos 4.3.2.1. Els mots compostos generalment s'escriuen aglutinats, sense guionet, en els casos següents: a) Compostos patrimonials, formats a partir de mots catalans: bocamoll, cama-curt, caragirat, celobert, cordur, cucafera, esquenadret, framenor, horabaixa, lletraferit, parenostre [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
La grafia dels sons [k] i [g] c , qu , q , k , g i gu 2.7.4.1 . A començament de síl·laba, el so oclusiu velar sord [k] es representa per les quatre grafies següents: a) S'escriu c davant les vocals a, o i u, i davant consonant: casa, color, curt, clar, cremar, cridar, escola, esc rit, oc upar [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, convé tenir en compte els criteris següents: a) El mot que resulta de l'aglutinació segueix les regles generals d'accentuació (§?3.1.1), amb independència de l'accentuació gràfica dels components. Per exemple, s'escriu pinçanàs, contrapès, superfí , ultrasò, entren ús, Cantonigròs, Portopí, amb accent [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Cal tenir en compte que en alguns casos, a final de síl·laba i prece-dint consonant, l'oposició entre els sons [m] i [n] es neutralitza perquè s'assimilen al lloc d'articulació de la consonant següent: tots dos es poden realitzar com a labioden-tals [ ? ] (àmfora, inflar; tramvia, conversa ?en [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
La grafia dels sons [p] i [b] : p i b 2.7.1.1. A començament de síl·laba, els sons oclusius bilabials sord [p] i sonor [b] es representen, respectivament, per p i b: p assar, pera, pit, porta, precís, pluja; copa, paper, tampoc, tipus, vapor, replà, suprem, vespre; Gaspar, Pere, Paula, Orpesa [...]