31.
aguja
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 agulla. Aguja de coser, de bordar, agulla de cosir, de brodar. 2 [de tocadiscos] agulla. 3 [manecilla de reloj] busca, agulla. 4 [en los ferrocarriles] agulla. Dar agujas, girar les agulles. 5 [de una torre gótica] agulla. 6 ict [aguja paladar] agulla. 7 bot [hoja de pino] agulla. 8 bot [aguja [...]
|
32.
agulla
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 aguja. Agulla de cosir, de brodar, aguja de coser, de bordar. 2 [de fer mitja, ganxet] aguja. 3 [de cap] alfiler m. 4 [per a subjectar] alfiler m. Agulla de corbata, alfiler de corbata. 5 [roca] peñasco m, risco m. 6 [de fusell] aguja. 7 arquit [en una construcció] aguja. 8 bot [fulla acicular [...]
|
33.
cridar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
crits, un animal. bramar(ase) bramular, braolaro mugir(bou i afins) rugiri, per ext., bramar(el lleó) udolar(llop i afins) renillar, arniar, aïnar o eguinar(el cavall) belaro begallar(ovelles, cabres) esbiegar(cabres) cloquejaro escatainar(gallines) miolar(gat) bordar, lladraro jaupar, clapiro [...]
1 v. intr. Fer crits. llançar un crit fer un crit fer cridòria cridar a plens pulmons escridar-se Cp. escridassar-se: esgargamellar-se cridant; també fer-se retrets a crits dues persones. bagolar esgargamellar-se, cridar en parlar. esgolar-se, íd. escarcanyar-se, íd. escanyar-se, íd. esbelegar-se, íd. (Alc.) esgaripar, fer esgarips o xiscles. esgaldinyar, íd. prorrompre en crits aücar, fer aücs o cridòria. baladrejar, cridar esvalotant. xisclar, parlar amb xisclets. gatzarejar, fer cridòria. gallejar, cridar amb amenaces. carinar, cridar estridentment. esvalotar tabalejar marranejar, cridar, un infant que té una rabiola. vociferar, parlar a grans crits. rugir, parlar cridant amb ràbia. clamar clamorejar bramar, cridar fort (per ext.). alçar el diapasó, alçar la veu. moure fressa Ant. Secretejar: parlar en veu molt baixa. Xiuxiuejar. 2 → protestar, reclamar. 3 Fer crits, un animal. bramar (ase) bramular, braolar o mugir (bou i afins) rugir i, per ext., bramar (el lleó) udolar (llop i afins) renillar, arniar, aïnar o eguinar (el cavall) belar o begallar (ovelles, cabres) esbiegar (cabres) cloquejar o escatainar (gallines) miolar (gat) bordar, lladrar o jaupar, clapir o glapir, grinyolar o guinyolar, carinar (el gos) esbramegar (l'os) esgüellar o güellar (el porc, la llebre, la rata) reputegar (el senglar. Alc.) raucar (la granota) clacar (l'oca) grunyir o gardenyar (el porc, la truja) grallar (el corb, la gralla) cuclejar (la cucala o cornella) esgaripar o esgaldinyar (l'òliba, la xibeca, etc.) xericar (els ocells petits) xerrotejar, fer els ocells un seguit de crits que no constitueixen pròpiament un cant. garrular, íd. piular, piuar o piulejar (els pollets de la gallina) 4 v. tr. Invitar algú a venir. convocar, cridar a una reunió. evocar, cridar les ànimes dels morts o els dimonis a comparèixer. citar (→) invitar a venir (o a anar) xiular, cridar algú amb un xiulet. apellar, cridar un animal. Apella el gos. clamar, cridar l'aviram. reclamar, cridar un ocell. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
34.
dar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, donar a. Dar a bordar un mantel, fer (o donar a) brodar unes tovalles. Dar a conocer, a entender, fer (o donar a) conèixer, entendre. 47 dar algo de comer, beber, probar donar quelcom a menjar, a beure, a tastar. 48 dar con [una cosa] trobar, encertar. Di con la solución, vaig trobar (o encertar) la [...]
|
35.
fer 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fer una cosa] dar a. Fer brodar un joc de taula, dar a bordar una mantelería. 35 [seguit d'un verb pronominal amb elisió del -se] hacer que [seguido de subjuntivo]. Fes adormir el nen, haz que se duerma el niño. 36 hacer. Fer enrabiar, enfadar, hacer rabiar, enfadar. 37 [seguit d'un nom] [anar fent [...]
|