qui

1 pron. [LC] Quina persona o quines persones. Qui és? Qui són? Qui has vist? Amb qui anàveu? No sé qui és. No sé qui són. Pregunteu-li amb qui parlava.
2 pron. [LC] Com a pronom relatiu, designant persones o coses personificades, és emprat:
a) En les oracions de relatiu adjectives, com a complement preposicional. L'home de qui parlàveu. Les dones amb qui anaves. Els individus a qui us referiu.
b) En les oracions de relatiu substantives, generalment com a subjecte. Qui guanya primer s'escanya darrer. Qui dia passa any empeny. Això, que ho faci qui vulgui. És ell qui ha dit això. És en Pere amb qui volem anar.
c) Combinat amb l'article introduint una oració substantiva en la qual el relatiu fa de subjecte, de complement directe o de complement de règim. El qui ha dit això ment. No us fieu del qui no us aguanta la mirada. Sí: soc el qui et penses, la qui et penses. Ell després es burla del qui ha enganyat. Perdoneu els qui us han ofès.
d) Darrere de pronoms demostratius o indefinits, usats facultativament, forma una combinació equivalent a la combinació el qui.
e) En les oracions de relatiu adjectives, en substitució d'un que o un el qual subjectes.
3 pron. [LC] qui..., qui... Els uns..., els altres... Tots eren al voltant de la taula, qui drets, qui asseguts. Perdé tots els seus companys, qui morts, qui ferits.