FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caure gota a gota. La suor li degotava del front. L'aigua que degota dels arbres. És l'aigua que degota del sostre, d'un atuell. Deixar caure un líquid gota a gota. El front li degota de suor. Les fulles degotaven de rosada. Anava tot mullat: els vestits li degotaven. Aquest càntir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa relacions que denoten exclusió, mancança, privació absoluta. Un exercici correcte, sense cap falta. Un nen sense pare ni mare. Sense un martell no sé pas com podrem clavar aquests claus. Un càntir sense nansa. Un home sense paraula. no sense Amb. Hi anà, no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'un recipient en forma de bec o canó per on s'aboca el líquid que conté, generalment aigua, oli o vi. anar-se'n com el broc del càntir Tenir diarrea continuada. Bec d'un llum. Una llumenera amb quatre brocs. Tros petit de branca tallada, seca i sense fulles. Cosa de poca [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
consentiré cap altra discussió. Perdre consistència, resistència, fendre's lleugerament, a conseqüència d'un cop, una batzegada, etc. En omplir el càntir a la font, ha topat amb l'aixeta i s'ha consentit. Amb un canvi de casa és difícil que un moble o altre no es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
begut dues cerveses. beure a galet [o beure a raig] Beure fent caure a la boca el raig de líquid que surt pel galet d'un càntir, d'un porró, etc. beure a galet [o beure a raig] Ésser excessivament confiat, crèdul. beure a tot past Beure consuetudinàriament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El líquid, la sal, la farina, la sorra, etc., contingut en un recipient, sortir-ne. D'on vessa, per on vessa, aquesta aigua? Un recipient, deixar escapar el líquid, la substància pulverulenta, etc., que conté. Aquest càntir vessa: deu tenir una esquerda. El safareig vessa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
proposició interrogativa negativa quan hom pregunta alguna cosa de la qual es pot inferir tal o tal conseqüència o explicació. Aquest càntir vessa: no és pas esquerdat? Es posa darrere un verb amb què s'expressa la prohibició d'alguna cosa donant entenent que se n [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb petites quantitats d'altres bases, i a la qual es poden donar diferents coloracions mitjançant l'addició d'òxids metàl·lics. Un càntir de vidre. Objectes de vidre. Vidre volador. Vidre senzill, vidre doble. Vidre imprès o privilegiat. vidre flint Cristall [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acostar o ajuntar per les boques (dos recipients, dues eines). Buidar (un recipient) abaixant-ne la boca, inclinant-lo, ajaient-lo, capgirant-lo, fent-lo caure. Abocar el càntir. Fer rajar (el contingut d'un recipient) abocant aquest, fer-lo passar d'aquest a un altre. Abocar cafè en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
queda't i espera'l. Sense expressar el terme de l'anada: Anem-nos-en! No et vull veure més al davant meu: ves-te'n de seguida. Abandonar la vida, morir. El malalt se'n va per moments. Un líquid, escapar-se del recipient que el conté. L'aigua d'un càntir, anar-se'n per una [...]
