1.
càntir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Atuell portàtil per a posar-hi aigua o altres líquids, de terrissa, de vidre o de metall, habitualment amb ansa, broc i galet. Agafa el càntir i ves a la font. Omplir el càntir al torrent. Quantitat de líquid que cap en un càntir. S'ha begut un càntir d'aigua [...]
|
2.
cāntir
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Equipament de la llar. Decoraciķ. Bricolatge
Atuell portātil per a posar-hi aigua o altres líquids, de terrissa, de vidre o de metall, habitualment amb ansa, broc i galet. [...]
|
3.
cāntir
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Cičncies socials
Recipient de terrissa més ample de dalt que de la base, amb una sola nansa a la part superior central, un broc per a omplir-lo i un galet. [...]
|
4.
cāntir
Font
Diccionari catalā-castellā d'Enciclopčdia Catalana (4a ediciķ)
m 1 botijo. 2 [contingut] botijo [lleno]. S'ha begut un cāntir d'aigua, se ha bebido un botijo de agua. 3 [mesura] cántaro. 4 tant d'anar el cāntir a la font arriba que es trenca tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe. [...]
|
5.
Cāntir, coma d'en
Font
Nomenclātor de Catalunya
Priorat
Porrera
Cāntir, coma d'en
Orografia (pla, coll, vall...) [...]
|
6.
efecte cāntir
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Física
Sistema de refrigeraciķ per mitjā del procés endotčrmic de l'evaporaciķ. [...]
|
7.
cāntir [o cānter]
Font
Diccionari de sinōnims Franquesa d'Enciclopčdia Catalana (2a ediciķ)
dorca canterella cāntera, cāntir gros. barralo barrala, cāntir de fusta encercolat amb ferro o amb aram, amb la nansa i els brocs de metall. barralķ, cāntir de fusta per a ús dels treballadors. doll, cāntir gran, de terrissa, amb tres nanses. botell(->) o botella, boteta de fusta, de secciķ [...]
|
8.
estotar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Trencar el tot (d'un càntir). [...]
|
9.
cànter
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Càntir. [...]
|
10.
nansat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Proveït d'una ansa o d'anses. Un atuell nansat. Càntir, tupí, etc., amb una ansa. [...]
|