Resultats de la cerca frase exacta: 45
|
41.
demostrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
insistir en la demostració d'una cosa fins a deixar-la ben clara. refutar, demostrar que una cosa és falsa. 2 Donar a conèixer amb signes exteriors els sentiments, etc. mostrar(->) palesar manifestar testimoniaro testimoniejar protestar, testimoniejar obertament, solemnement. exterioritzar acusar [...]
|
|
42.
condemnar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. censurar vituperar improvar estigmatitzar protestar contra(una cosa) Ant. Absoldre. Exculpar. 3 En sentit religiós: damnar(a l'infern) reprovar, íd. 4 obligar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 Declarar algú culpable per sentència i assenyalar-li una pena. sentenciar. El sentenciaren a mort. encartar, condemnar algú en contumàcia. penitenciar, condemnar imposant una penitència. fulminar (fig.), llançar una condemnació, esp. de part de l'Església. Fulminar una excomunió. castigar. Una transgressió d'aquesta llei serà castigada severament. penar, imposar una pena a algú. proscriure, condemnar a l'exili, declarar algú fora de la llei. Cp. reprovar Ant. Graciar o agraciar. 2 Declarar algú o alguna cosa reprensible. blasmar (→) reprovar, condemnar un acte com a dolent. censurar vituperar improvar estigmatitzar protestar contra (una cosa) Ant. Absoldre. Exculpar. 3 En sentit religiós: damnar (a l'infern) reprovar, íd. 4 → obligar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
43.
cridar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
marranejar, cridar, un infant que té una rabiola. vociferar, parlar a grans crits. rugir, parlar cridant amb ràbia. clamar clamorejar bramar, cridar fort (per ext.). alçar el diapasó, alçar la veu. moure fressa Ant. Secretejar: parlar en veu molt baixa. Xiuxiuejar. 2 protestar, reclamar. 3 Fer [...]
|
|
44.
refusar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de fer una cosa al·legant motius adients. desdenyar-se. No em desdenyo pas de fer-ho, encara que això no em pertoqui a mi. excloure, refusar la participació d'una persona en una societat, en un local, etc. desdotar, refusar a algú el dot que li pertoca. protestar una lletra de canvi, refusar de [...]
|
|
45.
dir 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'estimava bojament. anunciar. Us vinc a anunciar una bona nova. exclamar. Ell exclamà: mentiu per la gola! afirmar(->) protestar. No —protestà ell—, això no ho he dit mai! borbollar, dir una cosa precipitadament, a borbolls. cridar, dir una cosa cridant [...]
|
1 Declarar algú culpable per sentència i assenyalar-li una pena.
sentenciar. El sentenciaren a mort.
encartar, condemnar algú en contumàcia.
penitenciar, condemnar imposant una penitència.
fulminar (fig.), llançar una condemnació, esp. de part de l'Església. Fulminar una excomunió.
castigar. Una transgressió d'aquesta llei serà castigada severament.
penar, imposar una pena a algú.
proscriure, condemnar a l'exili, declarar algú fora de la llei.
Cp. reprovar
Ant. Graciar o agraciar.
2 Declarar algú o alguna cosa reprensible.
blasmar (→)
reprovar, condemnar un acte com a dolent.
censurar
vituperar
improvar
estigmatitzar
protestar contra (una cosa)
Ant. Absoldre. Exculpar.
3 En sentit religiós:
damnar (a l'infern)
reprovar, íd.
4 → obligar.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana