Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

ganes

1 Desig (→) de fer alguna cosa.
passió. Em va venir una passió de son irresistible.
talent. Si ho has de fer de mal talent, val més que no ho facis.
taleia, en frases com tenir taleia de treballar, de saber-ho, etc. (Alc.).
pruïja, ganes vehements de fer una cosa, com les que hom té de gratar-se quan se sent una picor forta. Tenia la pruïja de dir-hi sempre la seva: no se'n podia estar.

2 Una gran quantitat de verbs formen un substantiu equivalent a ganes de afegint el sufix -era a l'arrel verbal:
mengera, ganes de menjar.
riallera (de riure)
juguera (de jugar; Alc.)
plorera (de plorar)
parlera o xerrera (de parlar o xerrar)
claquera, íd.
ballera (de ballar)
casera o casor (de casar-se)
caguera
pixera o orinera
cantera (de cantar)
bufera (de bufar)
caminera (de caminar)
correguera (de córrer)
gratera (de gratar-se)
badallera (de fer badalls)
covera, ganes de covar, que mostren les gallines quan es fan lloques.
cerquera (de cercar; usat a Mallorca. Alc.)
berenera (de berenar; usat a les Illes. Alc.)

3 Tenir ganes de: Estar d'humor per (s'usa esp. en frases negatives).
Fer perdre les ganes: Malcorar. Desenllaminir. Desenllepolir. Escarmentar.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions