1.
esgarrar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esquinçar, esgarrinxar. [...]
|
2.
esgarrar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esguerrar. [...]
|
3.
esgarrar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
4.
esguerrar [o esgarrar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fer, espatllar. desgraciar. El director d'orquestra ha desgraciat la cinquena simfonia. També en sentit moral. Les males companyies ens han desgraciat el noi. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
esgarrar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr i pron → esguerrar [...]
|
6.
esgarrinxar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
esgarrinyar esgratinyar, esgarrinxar lleugerament. esgarrar(≠ esguerrar) esgardissar esgarrapar(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
esqueixar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 esgallar escuixar. Escuixar una branca. esbessar, esqueixar les besses (branques) d'un arbre. esgarrar(≠ esguerrar) esbrancaro desbrancar, esqueixar branques. 2 esquinçar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 esgallar escuixar. Escuixar una branca. esbessar, esqueixar les besses (branques) d'un arbre. esgarrar (≠ esguerrar) esbrancar o desbrancar, esqueixar branques. 2 → esquinçar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
8.
mutilar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
eixorellaro desorellar, llevar les orelles. eixorbar, treure els ulls. emborniar, fer borni. desnassaro esnarigar, tallar el nas. esmonyonaro espunyar, tallar les mans pels punys. esgarrar(≠ esguerrar), tallar a algú la garra o part inferior de la cama. desunglar, arrencar les ungles [...]
|