Resultats de la cerca frase exacta: 775

101. esbafar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estudiar, t'hi esbafaràs! El temps, l'estat de l'atmosfera, el vent, la nuvolada, millorar després d'haver esclatat la tempesta, d'haver descarregat la pluja, etc., que s'havia anat preparant. A veure si els núvols s'hauran esbafat de llançar pedra. Esperava que s'esbafés aquell [...]
102. mesosfera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa de l'atmosfera terrestre situada entre l'estratopausa i la mesopausa, que s'estén entre uns 50 i uns 80 quilòmetres d'altitud, i on la temperatura decreix amb l'altitud. Part inferior del mantell terrestre, la més gruixuda, que es troba per sota l'astenosfera i damunt el nucli. [...]
103. sutge
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aerosol estable que contamina l'atmosfera. [...]
104. termosfera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa de l'atmosfera terrestre situada entre la mesopausa i la termopausa, que s'estén entre uns 85 i 800 quilòmetres d'altitud, i on la temperatura creix regularment amb l'altitud a causa de l'energia radiant que hi és absorbida i de les reaccions fotoquímiques que hi tenen lloc. [...]
105. baf
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vapor o gas exhalat. prendre bafs Fer inhalacions del vapor que desprèn una tisana bullent. Atmosfera viciada d'un local que ha estat molt de temps tancat amb persones dins. Alè, aire expirat, especialment amb referència a la seva olor. Fas un baf d'alls. Surt un baf de vi de la [...]
106. opalescència
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coloració blanquinosa de l'atmosfera causada per la difusió de la llum que produeixen partícules i gasos en suspensió. [...]
107. emanació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'emanar; l'efecte. Les olors són emanacions de certs cossos. Una atmosfera infectada d'emanacions pútrides. Emanacions perilloses per a la salut. Teoria de l'emanació de Newton. L'autoritat de l'Església és una emanació del poder de Déu. Procés [...]
108. escintil·lació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
flux lluminós d'un estel, causada per canvis ràpids en l'índex de refracció de l'atmosfera terrestre. [...]
109. amoníac
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gas incolor, d'una olor penetrant, compost de nitrogen i d'hidrogen, la solució del qual en aigua té caràcter bàsic. L'atmosfera de Júpiter està formada per gasos com l'amoníac i el metà. Solució aquosa d'amoníac. Vam afegir unes [...]
110. estabilitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'estable. Persistència d'un estat estacionari. estabilitat atmosfèrica Estat de l'atmosfera en què una bombolla d'aire, obligada a separar-se del seu nivell d'equilibri, se sotmet a una força del fluid que l'envolta que la fa retornar al seu nivell inicial [...]
Pàgines  11 / 78 
<< Anterior  Pàgina  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  Següent >>