Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

trencador -a

adj. i m. i f. [LC] [PR] Que trenca. Trencadores d'ametlles.
[LC] trencador de fe Persona que trenca la paraula donada.
m. i f. [LC] [PR] Persona que arrenca pedra de la pedrera.
m. [IMF] Eina de torner semblant al badaine.
f. [IT] trencadora d'aprestos Màquina per al trencament d'aprestos dels teixits.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions