21.
aixec
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'aixecar-se o alçar-se un mercader, un home de negocis, ocultant o alienant els seus béns per no pagar els creditors. Un aixec de mil euros. Caça aixecada del seu jaç, del seu amagatall, etc. Un aixec de perdius. Vegada, tongada en què es fa una o algunes coses. [...]
|
22.
llombard -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de la Llombardia. Relatiu o pertanyent a la Llombardia o als seus habitants. En la baixa edat mitjana, mercader o banquer italià. [...]
|
23.
magnífic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bell. Fa un temps magnífic. Una veu magnífica. Títol honorífic antic. El magnífic misser Joan Mercader. Tractament donat als rectors d'universitat i als ajuntaments. [...]
|
24.
mercaderil
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj p fr de mercader. [...]
|
25.
marxant | marxanta
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Treball
Venedor que es desplaça de població en població per vendre les seves mercaderies. [...]
|
26.
Exemple de sentència
Font
Fitxes de l'Optimot
Solà Mercader, part demandada, que es troba en parador ignorat i ha estat declarat en rebel·lia.
FETS
1. El dia 9 de setembre de 2001 aquest Jutjat va rebre pel torn de repartiment una demanda de terceria de millor dret instada per la procuradora Anna Roig Pellicer, en representació de l'entitat [...]
|
27.
marxant | marxanta
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Persona que es desplaça de població en població per vendre les seves mercaderies. [...]
|
28.
oreja
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
desacertadamente] fer una atzagaiada, anar fora de camí. 9 asomar la oreja fig ensenyar l'orella. 10 calentar las orejas fig [castigar] estirar les orelles. 11 con las orejas gachas fig cap cot, cap baix, amb la cua entre cames. 12 descubrir (o enseñar) la oreja fig ensenyar l'orella. 13 hacer orejas de mercader [...]
|
29.
oído
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
a cau d'orella. 11 de oído d'oïda. 12 duro de oído dur d'orella (o d'oïda). 13 entrar por un oído y salir por el otro fig i fam entrar per una orella i sortir per l'altra. 14 hablar al oído parlar a cau d'orella. 15 hacer oídos de mercader fig i fam fer orelles de marxant, fer el sord, fer l'orni [...]
|
30.
orella
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cartes] tirar de la oreja a Jorge. 24 fer orelles de marxant fig [fer el sord] hacer orejas (u oídos) de mercader. 25 obrir l'orella a una proposició fig [mostrar-se disposat a acollir-la] dar (o prestar) oídos (u oído p fr) a una proposición. 26 orella d'ase bot [trompeta] trompeta de los muertos. 27 [...]
f 1 anat oreja. 2 [estructura interna] oído m. Em fa mal l'orella, me duele el oído. 3 [bona oïda] buen oído m. Tenir orella, tener buen oído. 4 [d'una sabata] oreja. 5 [d'un martell] oreja. 6 [nansa] oreja. 7 [d'una butaca] oreja. 8 agr [orelló] orejera, vertedera. 9 bot [gírgola] seta [del género "pleuroto"]. 10 a cau d'orella al oído. 11 anar calent d'orelles fig i fam [estar embriac] estar borracho. 12 arribar una cosa a orelles d'algú llegar una cosa a oídos (o a conocimiento) de alguien. 13 clavar una fregada d'orelles fig [renyar] calentar las orejas, echar un rapapolvo, dar para el pelo. 14 donar (o prestar) orella fig i fam [escoltar] dar (o prestar) oídos (u oído p fr). 15 donar (o prestar) orella fig i fam [creure] dar (o prestar) oídos (u oído p fr), dar crédito. 16 dreçar les orelles (o l'orella) (o parar l'orella) fig [posar molta atenció] aguzar (o alargar) el oído (o los oídos), aguzar las orejas. 17 dur d'orella duro (o tardo) de oído. 18 ensenyar l'orella fig [mostrar les intencions] asomar (o descubrir, o enseñar) la oreja, vérsele a uno la oreja (o el plumero). 19 entrar per una orella i sortir per l'altra fig i fam [una cosa] entrar por un oído y salir por el otro. 20 escoltar amb totes les seves orelles fig i fam [escoltar atentament] ser todo oídos. 21 escurar-se les orelles [treure la cera] limpiarse los oídos. 22 estirar les orelles a algú fig [castigar] calentar las orejas a alguien, tirar de las orejas a alguien. 23 estirar l'orella al gat fig [jugar a cartes] tirar de la oreja a Jorge. 24 fer orelles de marxant fig [fer el sord] hacer orejas (u oídos) de mercader. 25 obrir l'orella a una proposició fig [mostrar-se disposat a acollir-la] dar (o prestar) oídos (u oído p fr) a una proposición. 26 orella d'ase bot [trompeta] trompeta de los muertos. 27 orella d'ase bot [Ofidea onotica] oreja de asno. 28 orella de conill bot [Clitocybe infundibuliformis] clitocibe embudado. 29 orella de fadrí agr [en un sembrat] calvero, calva. 30 orella de gat bot [helvel·la] oreja de gato. 31 orella de gat blanca bot [Helvella crispa] oreja de gato. 32 orella de gat grisa bot [H. lacunosa] oreja de gato negra. 33 orella de Judes bot [Auricularia auricula-judae] oreja de Judas. 34 orella de llebre bot [Otidea leporina] oreja de liebre. 35 orella de mar zool [Haliotis sp] oreja marina (o de mar). 36 orella de rata bot [pelosella] vellosilla, oreja de ratón. 37 orella d'os bot [Ramonda myconi] oreja de oso, hierba tosera, hierba peluda. 38 parlar a cau d'orella hablar al oído. 39 penjar-se a les orelles de fig [demanar amb insistència] estar dando (o dar) la lata a. Quan vol alguna cosa, es penja a les orelles de qui sigui fins que l'aconsegueix, cuando quiere algo, está dando la lata a quien sea hasta que lo consigue. 40 qui tingui orelles que hi senti al buen entendedor pocas palabras bastan (o con pocas palabras basta). 41 tancar l'orella a fig i fam [no fer cas] cerrar los oídos a. 42 veure's les orelles fig i fam [després d'una malaltia] levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza). 43 veure's les orelles fig i fam [econòmicament] levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza), salir a flote, ver la luz, salir adelante. 44 xiular-li les orelles fig i fam zumbarle (o silbarle) los oídos. |