oberta tònica, respectivament: merla, serra, terra (e oberta); pilota, porta, posa (o oberta).
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1.3, punt 4) [...]
, carro, serra; Montserrat, Ferran, Òrrius, etc.
A més a més de les indicacions anteriors, cal tenir presents altres pautes per a l'escriptura de r o rr quan el so de erra vibrant es troba entre vocals en mots derivats i compostos.
En els derivats i compostos formats a la manera culta (iberoromà [...]
els, i l'article personal en:
ca + el: cal
ca + els: cals
ca + en: can
Per exemple:
Vaig a cal metge.
Vinc de cals Domènec.
Això sembla can seixanta.
Pregunta-ho a can Serra.
No hi ha contracció, però, quan l'article s'apostrofa amb el mot que acompanya, perquè comença amb vocal o h. Per [...]
expressió adequada per expressar el que es vol dir en cada cas. Per exemple:
Una sardana composta per Joaquim Serra (millor que realitzada per).
El grup parlamentari redacta les bases del que constituirà el full de ruta (millor que realitza).
La consulta que heu plantejat (millor que heu realitzat).
L [...]
, la: saforenc -a
Serrans, els: serrà -ana
Sogorb: sogorbí -ina
Sueca: suecà -ana
Torrent: torrentí -ina
València: valencià -ana
Vall d'Albaida, la: valldalbaidí -ina
Vall de Cofrents, la: de la Vall de Cofrents
Valls del Vinalopó, les: de les Valls del Vinalopó
Vila Joiosa, la: viler -a
Villena [...]
Fitxa
6595/4Darrera versió: 16.10.2015
Títol
topònims i gentilicis del País Valencià
Resposta
Ademús: ademusser -era Aiora: aiorí -ina Alacant: alacantí -ina Alacantí, l': alacantí -ina Albocàsser: bocassí -ina, albocassí -ina Alcalatén, l': de l'Alcalatén Alcoi: alcoià -ana Alcoià, l': alcoià -ana Alcora, l': alcorí -ina Alt Maestrat, l': maestratenc -enca Alt Millars, l': de l'Alt Millars Alt Palància, l': de l'Alt Palància Alt Vinalopó, l': de l'Alt Vinalopó Alzira: alzireny -enya, alzirenc -enca Baix Maestrat, el: maestratenc -enca Baix Segura, el: del Baix Segura Baix Vinalopó, el: del Baix Vinalopó Borriana: borrianenc -enca, borrianer -era Camp de Morvedre, el: morvedrí -ina Camp de Túria, el: turienc -a Canal de Navarrés, la: de la Canal de Navarrés Castelló de la Plana: castellonenc -a Catarroja: catarrogí -ina Cirat: cirater -era Cocentaina: cocentainer -era, contestà -ana Comtat, el: del Comtat Costera, la: de la Costera Dénia: denier -a Elda: eldenc -a, elder -a Elx: elxà -ana Énguera: enguerí -ina Foia de Bunyol, la: de la Foia de Bunyol Gandia: gandià -ana, gandienc -enca
Horta, l': de l'Horta
Llíria: llirià -ana Marina Alta, la: de la Marina Alta Marina Baixa, la: de la Marina Baixa Morella: morellà -ana Novelda: novelder -a Ontinyent: ontinyentí -ina Oriola: oriolà -ana Plana Alta, la: de la Plana Alta Plana Baixa, la: de la Plana Baixa Plana d'Utiel-Requena, la: de la Plana d'Utiel-Requena Ports, els: dels Ports Racó d'Ademús, el: del Racó d'Ademús Requena: requenenc -a Ribera Alta, la: riberenc -a Ribera Baixa, la: riberenc -a Sagunt: saguntí -ina Safor, la: saforenc -a Serrans, els: serrà -ana Sogorb: sogorbí -ina Sueca: suecà -ana Torrent: torrentí -ina València: valencià -ana Vall d'Albaida, la: valldalbaidí -ina Vall de Cofrents, la: de la Vall de Cofrents Valls del Vinalopó, les: de les Valls del Vinalopó Vila Joiosa, la: viler -a Villena: villener -a Vinalopó Mitjà, el: del Vinalopó Mitjà Vinaròs: vinarossenc -a Xàtiva: xativí -ina
Xelva: xelvà -ana Xiva: xivà -ana
Les designacions d'accidents i llocs geogràfics tenen dues parts: el nom genèric (és a dir, mots com mar, riu, serra, pic, plana, delta, península, coll, etc.) i el nom propi del lloc. El nom genèric s'escriu amb minúscula inicial dins d'un text (excepte si apareix sol i equival a tota la [...]
, llevat dels articles, les preposicions i les conjuncions. Aquests títols també s'escriuen en cursiva. Per exemple:
Serra d'Or
El Temps
Time Out
Xerra i Xala
Pel que fa a les col·leccions de llibres o altres obres, també van amb majúscules la inicial del títol i les inicials de tots els elements que [...]
magistrada Rosa Serra
un jutge de pau
l'advocada en cap del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya
un enginyer industrial
la gerenta de l'empresa
el director territorial de l'Àrea de Vendes
la consellera delegada del grup
la cap del Servei de Documentació
el cap d'estudis de l'Institut Pere Calders [...]
Fitxa
6595/4Darrera versió: 16.10.2015
Títol
topònims i gentilicis del País Valencià
Resposta
Ademús: ademusser -era Aiora: aiorí -ina Alacant: alacantí -ina Alacantí, l': alacantí -ina Albocàsser: bocassí -ina, albocassí -ina Alcalatén, l': de l'Alcalatén Alcoi: alcoià -ana Alcoià, l': alcoià -ana Alcora, l': alcorí -ina Alt Maestrat, l': maestratenc -enca Alt Millars, l': de l'Alt Millars Alt Palància, l': de l'Alt Palància Alt Vinalopó, l': de l'Alt Vinalopó Alzira: alzireny -enya, alzirenc -enca Baix Maestrat, el: maestratenc -enca Baix Segura, el: del Baix Segura Baix Vinalopó, el: del Baix Vinalopó Borriana: borrianenc -enca, borrianer -era Camp de Morvedre, el: morvedrí -ina Camp de Túria, el: turienc -a Canal de Navarrés, la: de la Canal de Navarrés Castelló de la Plana: castellonenc -a Catarroja: catarrogí -ina Cirat: cirater -era Cocentaina: cocentainer -era, contestà -ana Comtat, el: del Comtat Costera, la: de la Costera Dénia: denier -a Elda: eldenc -a, elder -a Elx: elxà -ana Énguera: enguerí -ina Foia de Bunyol, la: de la Foia de Bunyol Gandia: gandià -ana, gandienc -enca
Horta, l': de l'Horta
Llíria: llirià -ana Marina Alta, la: de la Marina Alta Marina Baixa, la: de la Marina Baixa Morella: morellà -ana Novelda: novelder -a Ontinyent: ontinyentí -ina Oriola: oriolà -ana Plana Alta, la: de la Plana Alta Plana Baixa, la: de la Plana Baixa Plana d'Utiel-Requena, la: de la Plana d'Utiel-Requena Ports, els: dels Ports Racó d'Ademús, el: del Racó d'Ademús Requena: requenenc -a Ribera Alta, la: riberenc -a Ribera Baixa, la: riberenc -a Sagunt: saguntí -ina Safor, la: saforenc -a Serrans, els: serrà -ana Sogorb: sogorbí -ina Sueca: suecà -ana Torrent: torrentí -ina València: valencià -ana Vall d'Albaida, la: valldalbaidí -ina Vall de Cofrents, la: de la Vall de Cofrents Valls del Vinalopó, les: de les Valls del Vinalopó Vila Joiosa, la: viler -a Villena: villener -a Vinalopó Mitjà, el: del Vinalopó Mitjà Vinaròs: vinarossenc -a Xàtiva: xativí -ina
Xelva: xelvà -ana Xiva: xivà -ana