141.
Granja, la
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Tarragonès
Tarragona
Granja, la
Barri, sector urbà (en municipis amb més de 50.000 hab.) [...]
|
142.
Serrallo, el
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Tarragonès
Tarragona
Serrallo, el
Barri, sector urbà (en municipis amb més de 50.000 hab.) [...]
|
143.
Majúscules i minúscules d'institucions, organismes, entitats, empreses o establiments
Font
Fitxes de l'Optimot
Subdelegació del Govern Civil a Barcelona
Presidència de la Generalitat
Oficialia Major
Ministeri Fiscal
Capitania General de...
Ajuntament de Manresa
Diputació de Tarragona
Comunitat Autònoma de...
Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana
Policia Municipal de Mataró
Jutjat de Primera Instància núm. 1 [...]
|
144.
Sant Pere i Sant Pau
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Tarragonès
Tarragona
Sant Pere i Sant Pau
Barri, sector urbà (en municipis amb més de 50.000 hab.) [...]
|
145.
Documentació administrativa. La invitació. Exemple 1
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
, Recerca i Societat de la Informació, i hi assistirà l'alcalde de Tarragona. Tarragona, febrer de 2002 Confirmeu, si us plau, l'assistència. Tel. 977 245 050 [...]
|
146.
Criteris de redacció de la targeta de visita
Font
Fitxes de l'Optimot
. Si aquestes es troben a inici de ratlla, s'han d'escriure en majúscula.
5. Convé evitar els punts entre les xifres dels números de telèfon o fax.
Per exemple:
Logotip de l'organisme
Anna M. Martí Tarrés
Podòloga
Av. dels Països Catalans, 44, 1r 2a
43001 Tarragona
Tel.: 977 21 15 91
Fax: 977 21 [...]
|
147.
Documentació administrativa. La citació. Exemple 1
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
________________________________________, (conseqüències) d'acord amb ________________________________________________________. (disposició normativa) El cap del Servei de Personal Jordi Duran i Vela Tarragona, 11 de novembre de 2001 Sr. Joan Carreres i Costa [...]
|
148.
guió (signes de puntuació)
Font
Fitxes de l'Optimot
narrador. Per exemple:
?Què dius ara! ?va dir ella?. Si que anem bé!
Si no hi ha cap altra intervenció, s'omet el darrer guió després de l'incís del narrador.
?Quant s'hi està, d'aquí a Tarragona??Una hora ?va respondre.
3. Els guions poden introduir cada element d'una enumeració quan aquests [...]
|
149.
Documentació administrativa. La invitació. Exemple 2
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Capçalera Senyor, D'acord amb els criteris de distribució gratuïta de les nostres publicacions, us envio 3 exemplars de l'obra Recursos digitals per als centres de documentació , perquè els vostres serveis de consulta en puguin disposar. Atentament, La cap de l'Àrea Anna Vilar i Puig Tarragona, 16 [...]
|
150.
salir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v intr 1 sortir, eixir. Hemos salido del cine a las ocho, hem sortit del cinema a les vuit. Salir de casa a dar un paseo, sortir de casa a fer una passejada. 2 [marcharse] sortir. El tren hacia Tarragona sale a las cinco, el tren cap a Tarragona surt a les cinc. 3 sortir. Sale cada [...]
1 Tocar al terme del seu camí, una persona o una cosa. aplegar o plegar (dial.). Al cap de poc aplegà el capità. pervenir, arribar amb dificultat i esforç a l'indret on volíem anar. atènyer. Aquest fet pot atènyer a les orelles del meu pare. abordar, arribar a un ribatge. Abordarem a Tarragona. Abordàrem a les sis. aterrar, arribar, prendre terra, un ocell, un avió. guanyar, arribar al lloc que hom pretén. Les naus guanyaren el port. esdevenir. Llavors esdevingueren en un prat. tocar, arribar, en un viatge, a un punt on hom no roman. Fent aquesta ruta no hi tocarem, a Avinyó. recalar, arribar, una nau, després d'un viatge, a la vista d'un punt conegut. fer cap (a un lloc) Cp. venir 2 Atènyer el fi perseguit. pervenir atènyer accedir. S'usa sobretot en frases com: accedir al tron, al papat. reeixir. Ha reeixit a obtenir el que desitjava. 3 Per transcurs del temps, una època esdevenir actual. venir. Ja vindrà el dia que se'n penediran. caure la nit, arribar la nit. 4 Ascendir una cosa que és susceptible de variació (que creix, puja, etc.) a un cert grau o nivell. atènyer. L'aigua atenyia als balcons de les cases dels barris baixos. ranejar. L'aigua no envaïa encara els balcons però hi ranejava. No té encara vint anys però hi raneja. arpejar (v. tr.). L'aigua arpejava els balcons de les cases. No té encara cinquanta anys, però els arpeja. aconseguir. El meu avi va aconseguir la norantena. 5 Tenir extensió, potència, etc., suficients a un cert objecte o fi. abastar (v. intr.). Amb la mà abastava al sostre. No ho abasto a comprendre. acabar (en frases negatives). No ho acabo de veure. 6 Tenir lloc, una cosa. → esdevenir-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |