Resultats de la cerca frase exacta: 16

Diccionari de la llengua catalana
1. bizantí -ina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Bizanci. Relatiu o pertanyent a Bizanci o als territoris de l'Imperi bizantí o als seus habitants. Imperi bizantí. Relatiu o pertanyent a l'art i a l'estil arquitectònic desenvolupats a l'Imperi d'Orient, especialment entre els segles iv i vi. Arquitectura bizantina [...]
2. basileu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emperador bizantí. [...]
3. apocrisiari
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignatari de l'Imperi bizantí encarregat de transmetre les respostes de l'emperador. Mandatari dels papes a l'Imperi bizantí. [...]
4. lampadari
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'Imperi bizantí, el qui portava el llum davant un emperador, un príncep, etc. Suport ornamental terminat amb branques portallànties. [...]
5. justinianeu -ea
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'emperador bizantí Justinià. [...]
6. megaduc
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap suprem de la flota de guerra de l'Imperi bizantí. [...]
7. bizantinisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Maneres, pensament, estil, etc., característics de la vida, la literatura, les arts, etc., bizantines. Qualitat de bizantí. [...]
8. anàstasi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tema iconogràfic usat en l'art bizantí per a representar la resurrecció o la davallada als inferns de Jesucrist. [...]
9. exarca
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Jerarca de l'Església ortodoxa que governa un exarcat. Cap suprem de l'Església búlgara. Representant de l'emperador bizantí en un exarcat. [...]
10. trient
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda romana de coure del valor d'un terç d'as. Terç del sòlid d'or encunyat al baix Imperi romà, a l'Imperi bizantí i a molts dels regnes bàrbars. [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>