FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas en què es fa bullir alguna cosa. Cilindre metàl·lic buit col·locat ordinàriament sota la caldera d'una màquina de vapor amb què comunica i que rep directament la flama del fogar. Xuclador o remolí que fan les aigües al mar, en un riu, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reacció d'oxidació acompanyada d'un despreniment de llum i de calor, amb flama o sense. combustió espontània Autocombustió . combustió lenta Combustió sense despreniment de llum. Temps del cicle d'un motor en què es produeix la combustió del carburant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aeròfon rústic de llengüeta senzilla o doble, fet sovint amb canya. Canó de certs instruments de vent que s'aplica a la boca. Cap del canó per on bufa el vidrier. Canó de vidre, metall, etc., que serveix per a dirigir la flama d'un llum, d'un bufador. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar (el foc) de manera que, dificultant l'accés de l'aire, cremi amb ben poca intensitat, somortament, sense flama. Acugula el foc, que no es gasti en va la fogonada. El foc, cremar somortament, mig apagar-se per insuficiència d'aire. Bufaven el foc amb delit, com si tinguessin por [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canó de les pipes de fumar. Canonet d'ambre, canya, fusta, etc., en un dels extrems del qual s'endolla la punta del cigar o de la cigarreta per a fumar-los sense que toquin als llavis. Peça que s'adapta a l'extrem del bec del bufador de soldar o de tallar, on es forma la flama. Peça [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Element químic no-metàl·lic del grup dels calcògens que, en la seva forma ordinària, és de color groc clar, trencadís i insípid, i crema amb flama blava formant un gas d'olor sufocant (símbol, S; nombre atòmic, 16; pes atòmic, 32,06). sofre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'obtenir una flama ben definida i de temperatura alta, que, dirigida a mà sobre un objecte qualsevol, serveix per a escalfar-lo o fondre'l. bufador de plasma [o bufador de laboratori] Bufador per a aconseguir temperatures superiors a 4.200 °C i que poden arribar a 50.000 °C, en què [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dia. Llàntia d'esperit de vi. llàntia astral Llàntia que il·lumina de dalt a baix sense projectar cap ombra sobre la taula. llàntia de seguretat Llàntia en què la flama és envoltada de tela metàl·lica per evitar la inflamació del gas grisú [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
inflada amb gas d'enllumenat. Barrabomba. bomba volcànica Fragment de lava expel·lit durant una erupció volcànica que es desplaça per l'aire amb un moviment de rotació que li proporciona una forma arrodonida i afusada. Moble heràldic en forma de bola amb una flama que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metxa de cotó envoltada d'una capa de cera, de seu o d'una altra matèria grassa que fa una flama lluminosa quan s'encén. Unitat d'intensitat lluminosa del sistema internacional, equivalent a la intensitat lluminosa en una direcció donada d'una font que emet una radiació [...]
