FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lluna. Sinuositat sortint en la vora d'un vas, d'una càpsula, etc., per a abocar-ne còmodament el contingut. El bec d'un pot, d'una gerra. Peça metàl·lica, generalment tubular, per l'extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfar. Bec [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
caràcter comunal d'Andorra que es fa per raó de la casa com a lloc de residència. focs artificials [o focs d'artifici, o focs grecs] Composicions pirotècniques d'efectes lluminosos i sonors. foc follet Flama erràtica que es produeix arran de terra, en els cementiris, etc., per la [...]
Dit d'un tret disparat a una distància de la pell entre 30 cm i 1 m, superior a l'abast de la flama i inferior a l'abast dels elements que produeixen tatuatge. [...]
Dit d'un tret disparat a una distància de la pell inferior o igual a l'abast de la flama que surt del canó, que no sol superar els 30 cm, i que produeix tatuatge amb cremades. [...]
Marca en la pell o en la roba que envolta l'orifici d'entrada d'una bala, consistent en la cremada de la flama si la distància a què s'ha disparat és molt petita, la incrustació de grans de pólvora o d'altres productes que provenen del tret, i un dipòsit de fum. [...]