FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmetre a l'acció de la flama, d'un cos incandescent. Li van foguejar la ferida amb un ferro roent. Foguejar una arma per netejar-la. Habituar (les persones, els cavalls), al foc de la pólvora. Són soldats que ja han estat foguejats. Avesar o exercitar en coses difícils. No [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encendre (alguna cosa que cremi amb flama). La metxa serveix per a inflamar la pólvora de la mina. L'amor, el zel, que inflamen el seu cor, el seu ànim. S'ha inflamat el petroli del llum. Causar una inflamació (en un òrgan). Esdevenir afectat d'inflamació. Se m'han inflamat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El que resta d'un foc quan, apagada la flama, és una barreja de brases incandescents i de cendra. Coure patates al caliu. Afecció, passió, etc., extingida aparentment. Revifar el caliu de l'amistat. Ambient d'entesa i afecte entre les persones. Sort en va tenir del caliu de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reduir a carbó. L'incendi ha carbonitzat la soca d'una olivera mil·lenària. L'escuma de poliuretà ignífuga no crema amb flama, en tot cas es carbonitza. Cremar superficialment (la fusta) perquè la capa cremada la protegeixi dels insectes i de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estructura de la cromosfera solar en forma de flama, d'uns 10.000 quilòmetres d'alçada. Estructura orgànica petita i prima en forma d'agulla. Petit cos calcari o silici dels que sostenen els teixits de diferents invertebrats, com les esponges. Inflorescència elemental de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que crema donant flama. Que esclata, que té lloc, sota els ulls mateixos d'una persona. En flagrant delicte. Manifest, evident. Una contradicció flagrant. [...]
