FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mongeta vermella d'una varietat poc saborosa i de pell gruixuda. Cep d'una varietat que dona raïm de gra gros i pell dura. Raïm de cep afartapobres. Figa tardana, grossa i gustosa. ca l'afartapobres Fonda o restaurant barat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dipòsit d'arrossegalls. En alp., relleix pla i horitzontal en una paret. Ampla balconada, terrat, vorera, de què disposa un cafè, un restaurant, un club, etc., per a posar-hi taules i seients. Figura heràldica que representa el sòl i que, situada generalment a la punta de l'escut [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moble de menjador per a desar la vaixella de taula, tovalles, tovallons, etc. Un bufet de noguera. Taula amb menjar i begudes en una festa o en un restaurant. bufet lliure Autoservei en què per un preu fix es poden tastar totes les menges disposades en un bufet. Estudi o despatx d'un advocat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Construcció de màquines. Taller de maquinària. Conjunt de màquines que concorren a un fi determinat. La maquinària d'una fàbrica, d'un teatre. Mecanisme que fa funcionar un aparell. Estan restaurant la maquinària del rellotge de l'església. Conjunt de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
injúries. Parament de taula que correspon a cadascun dels comensals en un àpat. Poseu coberts per a deu persones. Comensal 1.Un àpat de deu coberts. Joc de cullera, forquilla i ganivet. Ha comprat una dotzena de coberts d'argent. Menjar per a una persona que una fonda, restaurant, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té cura de les cambres, especialment en hotels, fondes, vaixells, vagons llit, etc. El qui tenia la intendència de la cambra del rei. Criada que fa les feines de la casa llevat de cuinar. Persona que té cura del servei de les taules en un bar, un cafè o un restaurant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menjar de carabassa, de cebes, de patates, de fesols, etc. menjar ràpid Menjar que se serveix en un restaurant que té com a objectius preferents el servei en un temps mínim i el preu mòdic. tenir el menjar a la boca Estar satisfet, ple. Encara teníem el menjar a la boca, i ja [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, una cosa), per a una persona determinada. Els hem reservat els millors seients. Excloure del nombre de les coses de què hom pot disposar lliurement. Reservar una habitació en un hotel, una taula en un restaurant. No comunicar, callar, (alguna cosa). Valdria més que us [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mastegar i empassar-se (un aliment sòlid). Menjar pa. Ja has menjat arròs? Els moltons mengen herba. Menjar de pressa, a poc a poc, a cremadent. Menjar tres cops el dia. Menjar tot sol. Menjar a casa, al restaurant, al tren. La gana ve menjant. menjar a dos queixos Menjar [...]
Hi ha una sèrie de locucions, formades per un nom i un altre nom en aposició, que tenen una estructura subordinant, és a dir, el nom en aposició modifica el primer nom. Aquestes locucions tenen un cert grau de lexicalització, però s'escriuen separades i sense guionet. Per exemple: vagó restaurant [...]
