FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
indispensables per a la vida, com el cervell i el cor. Allò que toca a cadascú quan es distribueix una cosa entre dos o més. Donar a cadascú la seva part. Reclamar algú la seva part. Renunciar algú a la seva part. Una part de culpa és ben teva. No tenir en alguna cosa art [...]
Dins de l'àmbit del dret i de l'administració, les locucions verbals que, en un conflicte, fan referència al fet de renunciar a la iniciativa pròpia i actuar segons indica un contracte, un jutge, un tribunal arbitral, etc., són ajustar-se a, atenir-se a o bé sotmetre's a, i no estar a, en aquest [...]
renunciar a l'ús de la força, refusa d'emprar la violència i de tornar mal per mal')
els no-violents ('partidaris de la no-violència')
el no-jo
el no-res
la geometria no-euclidiana
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.1.2)
[...]
Fet de renunciar a regular per llei una pràctica o un costum determinats, els quals s'adjudiquen completament o en els aspectes essencials al dret dispositiu. [...]
Renunciar, un esportista o un equip, a continuar disputant una prova o un encontre, per incapacitat física, convicció de no poder guanyar o desacord amb determinades circumstàncies. [...]
f 1 [acompanyament sumptuós] pompa. 2 [ostentació] pompa. Renunciar al món i a les seves pompes, renunciar al mundo y a sus pompas. 3 pompes fúnebres pompas fúnebres. [...]
v tr 1 [un monarca] abdicar. Abdicó el trono en su hijo, abdicà el tron en el seu fill. 2 [renunciar] abdicar. Abdicar sus creencias, sus opiniones, abdicar les seves creences, les seves opinions. v intr 3 [un monarca] abdicar. El rey abdicó en su hija, el rei abdicà en la seva filla. 4 [renunciar [...]