FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
activitat. haver nom Dir-se, anomenar-se. Fama, reputació. Tenir un nom. Fer-se un nom. en nom de Per encàrrec de, obrant en lloc de. Vinc a demanar-li-ho en nom del president. Fes-ho en nom de la nostra mare. en nom de Invocant l'auxili, la protecció, etc., de. Ves-te'n en nom de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. cobrir-se de glòria Aconseguir fama, anomenada, prestigi, per algun fet. cobrir-se de glòria Irònicament, fracassar restant en ridícul. cobrir-se de merda Cobrir-se de glòria b). Fer cessar d'estar buida o desocupada (una cosa). Encara no han cobert la plaça de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
determinada, d'un resultat concret en una prova, etc. Va tot el que tinc a la sota. Va un sopar que jo arribo primer. Hi va tot! Hi va la seva fama, la seva reputació. Entrar en joc. Hi vaig amb tot el que em queda. Vaig! Davant d'infinitiu introduït per la preposició a, s'usa quan l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
diguéssim, o que diguéssim] Fórmules que serveixen per a acompanyar una afirmació que pot semblar o és poc exacta. Només érem quatre, com aquell qui diu. de no dir Inexpressable de tan extraordinari. Té una fama de no dir. dit i fet [o tan aviat dit com fet [...]
canvi, es fan servir les formes amb l'increment -eix- (rellueix, rellueixen, rellueixi...) quan relluir té el significat de 'mostrar-se amb esclat'. Per exemple:
La seva brillantor intel·lectual rellueix per sobre dels altres.
Espero que la seva fama rellueixi pertot arreu.
[...]
