1v. tr. Remetre algú o alguna cosa amb confiança a algú. fiar. Li vaig fiar un secret. → encarregar.
2 Fer saber en confiança. → manifestar.
3v. intr. Posar, tenir confiança. fiar. Jo fio en Déu. Aquell no fiava ni en el seu pare. fiar-se de, íd. refiar-se de comptar amb. Compto amb vós per editar aquest llibre. fer compte (d'algú), confiar en ell, comptar amb ell. deixar (una cosa) en les mans (d'algú) descansar (en algú), tenir plena confiança en ell. esperar (en algú) posar-se a les mans (d'algú) Cp. no fer paga d'una cosa: no poder-hi comptar, no poder-se'n refiar. Ant. Desconfiar. Desfiar.
