1.
suave
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 suau. Brisa suave, brisa suau. Perfume suave, perfum suau. 2 [al tacto] suau, bla -ana. Una colcha suave, una vànova suau. 3 fig suau. Carácter suave, caràcter suau. 4 gram suau. Consonante suave, consonant suau. [...]
|
2.
ahilado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [viento] suau, lleuger -a. 2 [voz] tènue, prim -a. [...]
|
3.
galeno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-na adj 1 mar [brisa, viento] suau. m 2 fam metge. [...]
|
4.
manso
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-sa adj 1 [persona] mans -a, mansuet -a, mansoi -a, manyac -aga. 2 [animal] mans -a, mansuet -a, mansoi -a, manyac -aga. 3 [viento, brisa] suau, acariciador -a, dolç -a. La mansa brisa, la suau brisa. 4 [aguas, ríos] plàcid -a, tranquil -il·la, encalmat -ada. Un manso arroyo, un plàcid rierol. m 5 [...]
|
5.
lene
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [suave] suau. 2 fig dolç, amable. 3 [leve] lleu, lleuger -a. [...]
|
6.
apacible
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 tranquil -il·la, plàcid -a. Una vida apacible, una vida tranquil·la. 2 tranquil -il·la, dolç -a. Un muchacho muy apacible, un noi molt tranquil. 3 fig [de buen carácter] afable, agradós -osa. 4 fig [tiempo] suau, bonancenc -a. Un invierno apacible, un hivern bonancenc. [...]
|
7.
amoroso
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-sa adj 1 amorós -osa. Es un hijo amoroso, és un fill amorós. 2 [de amor] d'amor, de tema amorós. Novelas amorosas, novel·les amoroses. 3 [que denotan amor] amorós -osa. Semblantes amorosos, semblants amorosos. 4 agr [tierra] amorós -osa, suau. 5 fig [tiempo] amorós -osa, tranquil -il·la, suau. 6 [...]
|
8.
desprender
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [separar, desatar] desprendre, deslligar, separar. 2 [despedir] desprendre, exhalar. Este perfume desprende un aroma muy suave, aquest perfum desprèn una aroma molt suau. 3 [emitir] alliberar, emetre. Un cuerpo que desprende calor, un cos que allibera calor. 4 [soltar] treure. El pedernal [...]
v tr 1 [separar, desatar] desprendre, deslligar, separar. 2 [despedir] desprendre, exhalar. Este perfume desprende un aroma muy suave, aquest perfum desprèn una aroma molt suau. 3 [emitir] alliberar, emetre. Un cuerpo que desprende calor, un cos que allibera calor. 4 [soltar] treure. El pedernal desprende chispas, el pedrenyal treu espurnes. 5 [desprenderse] desprendre's de. La serpiente desprende su piel, la serp es desprèn de la seva pell. v pron 6 [soltarse] desprendre's. Estaba tan poco encolada que se ha desprendido ella sola, era tan poc enganxada que s'ha desprès ella sola. 7 [despojarse] desprendre's. Ha tenido que desprenderse de sus ahorros, ha hagut de desprendre's dels seus estalvis. 8 [deducirse] desprendre's. El resultado se desprende fácilmente, el resultat es desprèn fàcilment. 9 [emanar] emanar intr, exhalar-se. De la pared se desprendía humedad, de la paret emanava humitat. 10 [tierras] esllavissar-se, ensulsiar-se, esfondrar-se, ensulsir-se reg. |