1 1 v. tr. [LC] Posar dret (allò que és tort o corbat), posar pla (allò que és guerxat). Adreçar un filferro, una barra, un clau. Adreçar una post, un escaire. 1 2 v. tr. [TRA] Corregir l'escora (a una nau). 1 3 intr. pron. [LC] Aquesta post s'adreçarà tota sola. No caminis tan acotat: adreça't, home. 1 4 v. tr. [LC] Obligar a esmenar-se. Et tornes molt dolent, noi; ja t'adreçaré, jo! 2 1 tr. [LC] Fer anar de dret a algú o a algun lloc. No li vaig adreçar la paraula en tot el dia. Demanaven un metge i els vam adreçar a la doctora Sabater. 2 2 intr. pron. [LC] Els meus pares ja no el volen socórrer més, i no sap a qui adreçar-se. Quan vaig arribar a Girona, em vaig adreçar a l'oficina de turisme de l'estació. 3 intr. pron. [LC] Adreçar la paraula a algú. En la darrera reunió, s'adreçaren a la Pura. 4 1 intr. [LC] Fer drecera. 4 2 tr. [IN] En inform., assignar (a un dispositiu o a un conjunt de dades) una adreça. 5 tr. [LC] Proveir (algú) dels estris o dels instruments necessaris per a alguna cosa. Adreçaren vint homes d'espases, bastons i coltells. 6 1 tr. [LC] [IT] Acabar (teixits) mitjançant una operació d'adreçament. 6 2 tr. [AQ] Donar una passada de guix o de morter (a una paret) i allisar-la abans d'emblanquinar-la o pintar-la. 6 3 tr. [EI] Rectificar (una mola).
