1.
davant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adv. davant per davant, davant mateix. a les barbes(d'algú), davant mateix d'algú. 2 De davant: De front. Frontal. 3 prep. enfront de en dret de. Viu en dret de casa meva. en presència de(una persona) al capdavant deo al davant de. Anava al capdavant de la colla. anterior, del davant. La [...]
|
2.
nom
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
d'una persona (per oposició a pseudònim) criptònim, nom secret, conegut de pocs. nom patronímic, nom derivat del nom pare. nom hipocorístic, forma afectuosa o familiar que hom dona al nom d'una persona. antropònim, nom propi de persona. hagiònim, nom de sant posat a una persona. topònim, nom [...]
|
3.
pur
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Sense barreja. fi. Or fi. extrafí refinat. Oli refinat. rectificat(per una nova destil·lació). Alcohol rectificat. depurat 2 Sense res més. mer(usat sempre davant el nom). Això és una mera hipòtesi. 3 Exempt d'imperfeccions i de sutzura. incontaminat acendrat. També fig.: L'amor acendrat [...]
|
4.
tot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. sencer. (Davant d'un nom de ciutat o país és invariable. He corregut tot Barcelona. Coneix tot Suïssa.) En frases com tot el dia i semblants, el substantiu es fa anar sovint precedit de sant. Tot el sant dia t'hem esperat. 2 m. La cosa entera, la reunió entera de les parts: conjunt. la [...]
|
5.
tribunal
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, consell de disciplina, consell de guerra. areòpag, a l'antiga Grècia, tribunal suprem; per ext. tribunal. audiència, lloc on es reuneixen els tribunals de justícia. barra, en la frase portar algú a la barra, fer-lo comparèixer davant un tribunal de justícia. sala, conjunt dels jutges que formen un [...]
|
6.
per a
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(+ infinitiu) Per a s'escriu per (sense la a) quan l'infinitiu designa alhora la causa i la finalitat de l'acció expressada per un verb de moviment o d'acció voluntària, amb excepció dels verbs usari utilitzar. Una ploma per a escriure, però agafà la ploma per escriure. a fi de a efecte de [...]
|
7.
per fas o per nefas
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
per un motiu o altre per naps o per cols Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
suport
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, banqueta de tisora en la qual es recolzaven, en agenollar-se, els reis en llur coronació o els prelats en certes cerimònies. Aniran a l'altar major, davant del qual hi hagi un faldistori, on s'agenollarà el bisbe (d'un document del s. XVI, citat per Alc.). cavallo cavallet, noms de diversos [...]
|
9.
cap per avall (cap 4)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(dit d'una persona) Cp. fer la figuereta, fer l'arbreforc: aguantar-se de cap i mans a terra amb les cames obertes enlaire. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
posar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 col·locar plaçar emplaçar(un edifici, un monument, etc.) ubicar, posar en tal o tal lloc. sobreposaro superposar, posar al damunt. anteposaro preposar(al davant) juxtaposar(al costat) sotaposaro subordinar(a sota; es diu només parlant de persones, referint-se al rang, al càrrec, etc [...]
1 col·locar plaçar emplaçar (un edifici, un monument, etc.) ubicar, posar en tal o tal lloc. sobreposar o superposar, posar al damunt. anteposar o preposar (al davant) juxtaposar (al costat) sotaposar o subordinar (a sota; es diu només parlant de persones, referint-se al rang, al càrrec, etc.) posposar (algú o alguna cosa, al darrere) contraposar, oposar o confrontar, posar una cosa davant d'una altra per fer-li obstacle. situar, setiar o assetiar, posar una cosa en un seti o indret. deixar. Deixeu el llibre sobre la taula. deposar, posar una cosa en un lloc per desempallegar-se'n. reposar, tornar a posar. Després de consultar-lo, reposà el llibre al seu lloc. entaforar, posar una cosa en un lloc desavinent. On has entaforat les claus? incloure, posar una cosa dins una altra. introduir (→) ficar (→). Ficar-se el dit al nas. compassar, posar una cosa d'una manera regular. carejar (tr.), posar els objectes de millor qualitat a la part superior, en omplir un sac, un pot, etc. endossar, posar a algú una peça d'abric al dors. plantar (fam.). On vols que el planti, aquest quadre? fotre (vulg.). Fot les pomes al cistell. També pron. No et fotis a plorar. imposar, posar sobre, esp. en llenguatge litúrgic. Imposà les mans sobre el cap de l'ordenant. Es diu, altrament, d'una cosa onerosa (una càrrega, un impost, una obligació, una pena o càstig, etc.). També imposar un nom. infligir (una pena, un càstig, etc.) assentar, posar una cosa sobre una base, en disposició estable. Assentar els fonaments. Assentar una columna sobre el seu sòcol. exposar. Exposar una cosa al sol, a l'acció de l'aire. dipositar. Diposità en ell tota la seva confiança. Diposità el fardell a terra. entravessar, posar de través. encabir, posar una cosa en un lloc, amb cert esforç. instal·lar establar, posar el bestiar a l'estable. acomodar, posar algú o alguna cosa en un lloc convenient. subrogar, posar una persona en el lloc d'una altra. sumir (fig.), posar algú en un estat penós. Allò el sumí en la desesperació (en la tristesa, en la nostàlgia, etc.). avançar (tr.), posar una cosa endavant. Avançà el peu dret. envalisar, posar a la maleta. embagular encalaixonar encaixar, posar en una caixa. ensacar (al sac) encistellar (en un cistell) encasellar (en caselles) embossar (a la bossa) envasar (en un vas) embutxacar (a la butxaca) aplanar, posar una cosa horitzontalment. Després va aplanar la roba sobre l'herba. emplastrar, posar una cosa a tall d'emplastre. apostar, posar persones en un lloc determinat. El capità va apostar cinc homes per vigilar el camí. clavar (fam.). Clavar la vista en algú. engegar (en certes frases). Engegar un negoci. Engegar les campanes al vol. 2 → començar. 3 → suposar. 4 (posar-se pron.). Fer pòsit, una cosa. assolar-se assentar-se dipositar-se sedimentar-se deposar (intr.). Aquest vi deposa molt. 5 Posar-se bé o malament, un aliment: assentar-se. Aquestes faves se m'han assentat malament. 6 Posar-se un vestit, etc: endossar-se. Es va endossar la capa. encamisar-se, posar-se sobre el vestit una camisa, esp. per fer una encamisada. encasquetar-se, ficar-se el capell, la gorra, fins a les orelles. engiponar-se, posar-se una peça de vestir de qualsevol manera, a correcuita. Com t'has engiponat la roba, avui? cossar-se, posar-se la roba molt ajustada al cos. calçar-se, posar-se un calçat. 7 Posar-se a: arrencar a. Quan veié el seu pare, arrencà a córrer. començar a. De sobte, començà a ploure. clavar-se a. Em vaig clavar a córrer. Es va clavar a riure. rompre a. Rompre a plorar, a riure. pegar. De cop, va pegar a córrer. agafar a. Vaig agafar a córrer. esclafir (el plor, el riure, etc.) esclatar a (plorar, riure) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |