Resultats de la cerca bàsica: 97.359

41. la llum o el llum?
Font Fitxes de l'Optimot
El nom llum tant pot ser femení com masculí, i tindrà un gènere o l'altre segons el significat. 1. El mot llum és femení quan fa referència a la forma d'energia capaç d'impressionar els òrgans de la vista i que permet de veure els cossos. Per exemple: La llum de la Lluna il·lumina l'habitació [...]
42. Concordança en oracions amb subjecte format per coordinació amb 'tant... com...' / 'Venen tant ell com ella' o 'Ve tant ell com ella'?
Font Fitxes de l'Optimot
El subjecte d'una oració pot estar format per dos o més noms de tercera persona coordinats mitjançant la correlació tant... com... Quan aquest subjecte apareix davant del verb, hi concorda en plural. Per exemple: Tant el servei com el menjar van ser exquisits. En canvi, quan el subjecte apareix [...]
43. ésser de + infinitiu: ser d'agrair, ser d'admirar
Font Fitxes de l'Optimot
44. Semblar + infinitiu: sembla sentir o sembla que sent? / sembla ser que o sembla que?
Font Fitxes de l'Optimot
subordinada d'infinitiu quan el verb semblar porta un auxiliar. Per exemple: La proposta sembla que prové del teu pare o La proposta sembla provenir del teu pare (paral·leles a Sembla que la proposta prové del teu pare). Finalment, cal tenir en compte que darrerament, s'ha estès la construcció sembla ser [...]
45. 'entendre' o 'entendre-s'hi'? / Verbs amb el pronom feble 'hi'
Font Fitxes de l'Optimot
El verb entendre, en sentit general, significa 'percebre amb la intel·ligència el sentit d'alguna cosa'. Per exemple: No entenc els motius que té per estar tan neguitós. Aquest verb també pot portar un complement preposicional introduït per de o per en i aleshores té el sentit de 'ser expert en [...]
46. con- [o com-, o col-, o cor-, o co-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que significa 'ensems amb', 'en comú'. Ex.: concelebració, connacional, commesurable, col·lateralitat, correlació, coautor, codirector, coeducació. [...]
47. hemato- [o hemat-, o hema-, o hemo-, o hem-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. haîma haímatos, 'sang'. Ex.: hematocele, hematologia, hematèmesi, hemoteràpia, hemagog, hemameba, hemartrosi. [...]
48. -agogia [o -agògia]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del gr. -agogia, derivat del mot agogé, 'conducció'. Ex.: pedagogia, psicagogia, demagògia. [...]
49. -gènesi [o -genèsia]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. génesis, 'generació'. Ex.: partenogènesi, antropogènesi, pirogènesi, disgenèsia, palingenèsia. [...]
50. -polis [o -poli]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. pólis, 'ciutat'. Ex.: pentàpolis. [...]
Pàgines  5 / 9.736 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>