Resultats de la cerca bàsica: 26
Diccionari de sinònims Franquesa
|
21.
commoure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
escruixir 3 's, pron. fer un bot(fig.) Ant. Deixar fred algú. Ésser insensible. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
22.
cavitat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(≠ concavitat) buit fossa, nom d'algunes cavitats del cos humà. Les fosses nasals. òrbita(dels ulls) buc. El buc de la bota. El buc d'una persona, el ventre. excavació alvèol(anat. i bot.) cel·la(d'una bresca, d'un ovari, d'una antera) si, cavitat, esp. d'un os. caverna, cavitat [...]
|
|
23.
retenir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. de retenir-se. Esclatar. Rebentar el bot. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
24.
trencar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
inflaren el bot, que esclatà. 4 herniar-se 5 v. intr. girar(intr.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 rompre petar. Li va petar un braç (fam.) fracturar, es diu esp. d'un os. trossejar (→) esbocinar (→) esmicolar (→) esdernegar o fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa. estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc. esbardellar, trencar amb violència una cosa. escantellar o descantellar, trencar cantells d'una cosa. esvorellar, trencar la vora (d'un objecte). escantonar, íd. esvinçar, trencar incompletament, desballestar, desllorigar. esvorancar o esbornagar, trencar una cosa fent-hi un esvoranc. badar (tr.), produir una fenedura. Li va badar el cap d'una pedrada. esquerdar (→) esbotzar (→), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella. esclafar (→) esclofollar. Esclofollar ametlles. camatrencar, trencar les cames d'un animal. escuixar o escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes. desbrocar (→), trencar el broc. esberlar (→), trencar en el sentit de les fibres. Esberlar llenya. esventrar, trencar completament un atuell, un mur, etc. espuntar o despuntar, trencar la punta d'una cosa. fer peces (una cosa) Cp. consentir una cosa 2 Trencar la terra: → rompre. 3 (trencar-se pron.) rompre (intr.). Les ones rompien contra les roques. escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra. colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat. esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda. rebentar (intr.) esclatar. Tant inflaren el bot, que esclatà. 4 herniar-se 5 v. intr. → girar (intr.). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
25.
barca
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Nau petita. embarcació. barca cobertada, proveïda de coberta. barca del bou, per a la pesca en alta mar. vaquera, per a la pesca a la vaca (anàloga a la pesca al bou). barca del palangre o palangrera barca de mitjana o falutx (barca amb un segon pal) bot esquif, barca lleugera. barcassa o [...]
|
|
26.
cara
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, una cantonada, etc. 7 De cara enlaire: boca amunt. De cara a terra: (de) bocaterrosa. 8 Fer bona cara: Fer cara de pasqües. 9 Fer mala cara: Fer morros. Fer el bot (o botar, v. intr.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
1 rompre
petar. Li va petar un braç (fam.)
fracturar, es diu esp. d'un os.
trossejar (→)
esbocinar (→)
esmicolar (→)
esdernegar o fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa.
estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc.
esbardellar, trencar amb violència una cosa.
escantellar o descantellar, trencar cantells d'una cosa.
esvorellar, trencar la vora (d'un objecte).
escantonar, íd.
esvinçar, trencar incompletament, desballestar, desllorigar.
esvorancar o esbornagar, trencar una cosa fent-hi un esvoranc.
badar (tr.), produir una fenedura. Li va badar el cap d'una pedrada.
esquerdar (→)
esbotzar (→), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella.
esclafar (→)
esclofollar. Esclofollar ametlles.
camatrencar, trencar les cames d'un animal.
escuixar o escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes.
desbrocar (→), trencar el broc.
esberlar (→), trencar en el sentit de les fibres. Esberlar llenya.
esventrar, trencar completament un atuell, un mur, etc.
espuntar o despuntar, trencar la punta d'una cosa.
fer peces (una cosa)
Cp. consentir una cosa
2 Trencar la terra: → rompre.
3 (trencar-se pron.)
rompre (intr.). Les ones rompien contra les roques.
escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra.
colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat.
esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda.
rebentar (intr.)
esclatar. Tant inflaren el bot, que esclatà.
4 herniar-se
5 v. intr. → girar (intr.).
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana