111.
prompte 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aviat. La Rut s'adonà ben prompte que el document era fals. [...]
|
112.
abonaré
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Document pel qual s'assegura o es promet el pagament d'una quantitat. [...]
|
113.
antedata
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Data d'un document que és anterior a la que hauria de portar. [...]
|
114.
compleció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de completar. Acció de completar un text literari o un document mancat. [...]
|
115.
indexar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Establir l'índex (d'un document, d'una obra). Situar (una paraula, un títol, etc.) en el lloc corresponent d'un índex. Crear o usar índexs (en fitxers, matrius, etc., informàtics). Referir per mitjà d'índexs. [...]
|
116.
visat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fórmula de conformitat que es posa en un document que es visa, especialment la que els cònsols estampen en els passaports, requerida per alguns països als estrangers que volen passar la seva frontera. Document on hi ha el visat. En les oficines, senyal que es posa en un document per [...]
|
117.
pagaré
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Document en què hom es compromet a pagar una quantitat en un temps determinat. [...]
|
118.
compulsar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acreditar oficialment que (una còpia d'un document) coincideix amb l'original. Hem de fer compulsar la fotocòpia del passaport. Escartejar, consultar, (llibres, manuscrits, etc.). Comprovar (un text adoptat) amb el de l'original o d'altres edicions o còpies. [...]
|
119.
aprísia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antigament, nota presa per un escrivà o un notari per a redactar després el document. [...]
pagaré
[pl. m. [LC] [ECT] Document en què hom es compromet a pagar una quantitat en un temps determinat. |
120.
àpoca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Document públic o privat en què el creditor declara haver rebut del deutor la quantitat deguda. [...]
|