FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gènere dramàtic caracteritzat pel desenllaç feliç i per un caràcter lleuger i divertit. Aquest escriptor sobresurt més en la comèdia que en el drama. La comèdia grega, francesa. Obra teatral, literària o cinematogràfica pròpia d'aquest [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poema laudatori dedicat a una persona o a un esdeveniment notable. Pròleg de la comèdia, on hom explicava breument el contingut de la peça teatral o lloava la persona a qui era dedicada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar a fondre. Refondre metalls. Refer enterament (un discurs, una comèdia, etc.) donant-li nova forma i disposició. Eliminar, allisar, planejar, (les parts sobreres resultants de tota mena d'encolades o d'aplacats). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Personatge còmic procedent de la farsa italiana o «comèdia de l'art» que compareix en escena amb un vestit fet de peces triangulars de tots colors. Personatge que canvia fàcilment d'idees, de partit. Gelat fet de dues substàncies de colors distints. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Plaent a la vista. Una vall amena. Que recrea, que entreté agradablement, que delecta plàcidament. Comèdia amena. Lectura amena. Tenir una conversa amena. [...]