FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència innata d'un organisme a reaccionar d'una manera definida als estímuls externs. Moviment d'orientació d'una planta o d'un òrgan vegetal, sota la influència d'un factor estimulant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar al cap o al començament (d'una plana, d'un capítol d'un llibre, d'un escrit qualsevol) un adornament, una nota preliminar, un títol, etc. Anar al capdavant (d'alguna cosa). Els dirigents sindicals encapçalaven la manifestació. L'esquerra va encapçalar el moviment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'exigir. Sotmetre's a les exigències d'algú. Habitud d'exigir molt dels altres. Una persona d'una exigència insuportable. Qualitat d'exigent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell per a mesurar l'angle d'inclinació d'un estrat, d'una fractura, d'un pla d'esquistositat o del pendent d'un terreny, respecte al pla horitzontal. Ceilòmetre basat en la mesura de l'angle d'inclinació d'una taca de llum projectada verticalment sobre un núvol des d'un punt [...]