FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el bec gros. Ocell de la família dels escolopàcids, d'uns 59 centímetres de llargada, de plomatge de color terrós amb el ventre blanc, de bec molt llarg i lleugerament arquejat, que es troba en ambients palustres de vora mar i també als aiguamolls allunyats de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barra gruixuda i curta. Barra de ferro per a assegurar la porta de part d'arrere. Ferro vertical d'una barana. Barra horitzontal del llit. Bau que sosté el corredor de les barques. Llistó arquejat que, juntament amb d'altres, aguanta el tapament de proa d'una embarcació. Llistó [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels esciènids, de color bru obscur amb reflexos daurats, amb el perfil dorsal molt arquejat i el ventral subrectilini, amb el maxil·lar inferior sense barbelló, les aletes ventrals i anal amb fortes espines i amb el marge anterior blanc (Sciaena umbra). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer perissodàctil que es distingeix de l'ase i de la zebra perquè té el bescoll i la cua poblats de pèls llargs i abundants, el coll més arquejat i el cap i les orelles relativament més petites, domèstic, emprat com a animal de sella, de tir, de treball o [...]