De vegades, els verbs poder i haver de apareixen coordinats davant d'un infinitiu. En aquests casos el verb d'obligació haver de apareix sempre en segon lloc. Per exemple:

És un home que ha cregut en tot allò que encara no existeix però que sí que pot i ha d'existir (i no ...que sí que ha i pot existir).
L'equip mèdic pot i ha d'actuar en una situació d'emergència (i no ...ha i pot actuar en una situació d'emergència).

Ara bé, aquesta construcció no és possible si el subjecte apareix entre la forma verbal haver de i l'infinitiu. Per exemple:

En una situació d'emergència, l'equip mèdic pot i ha d'actuar sense l'autorització corresponent? (i no ...pot i ha l'equip mèdic d'actuar sense l'autorització?).