El verb jugar, en sentit general, designa 'passar el temps en quelcom que es fa amb l'objecte d'entretenir-se, de divertir-se'. Per exemple:
Es va passar el dia jugant a futbol.
Ara bé, l'expressió jugar-se-la significa 'arriscar' i sempre duu els pronoms perquè estan lexicalitzats amb el verb [...]
Un complement circumstancial és un complement del verb que expressa la circumstància en què es desenvolupa l'acció. Pot expressar lloc, temps, manera, etc. Sovint els complements circumstancials es poden col·locar en diverses posicions de la frase: al principi, intercalats o al final. Segons la [...]
mil·límetre: mm
minut (geometria): '
minut (temps): min
mol: mol
El símbol % (per cent, percentatge) es llegeix per cent quan apareix al costat d'una xifra. Per exemple, escrivim 10 % i llegim deu per cent.
Les unitats monetàries es poden representar amb símbols UNE i amb símbols ISO; el símbol ISO [...]
L'adjectiu previ, prèvia seguit d'un nom es fa servir aïlladament en contextos formals per indicar precedència en el temps. Al costat d'aquesta expressió, convé no oblidar altres maneres d'expressar el mateix significat o un de semblant més habituals en català, segons el context. Per exemple [...]
en el dia d'avui, i que en facis molts més!
El temps passa volant, els petits es fan grans, sembla ahir que vas néixer i ara ja tens X anys.
Entre les nenes i nens també és popular la cançó que es feia servir al programa de televisió Club Super3 per felicitar algú pel seu aniversari: Anys i anys [...]
10, es recomana usar el zero: 03.04.2016.
Així mateix, cal saber que, en un context internacional, les normes ISO segueixen el criteri d'especificar primer els períodes de temps més llarg amb el format aaaa-mm-dd (és a dir, any-mes-dia). Per exemple: 2012-09-27.
[...]
de... fins a...')
districte Horta-Guinardó ('Horta i Guinardó')
2. Uneix dos o més nombres correlatius o que formen una unitat, sense espais a banda i banda, en els casos següents:
p. 23-53 (dues xifres correlatives)
curs 2010-2011 (anys correlatius o períodes de temps en general)
C. Comte [...]
'adjectiu bon, bona anteposat a un nom que designa un període de temps o un esdeveniment com a fórmula de felicitació: bon dia, bon viatge, bon cap de setmana, bona Pasqua, bon Sant Jordi, bona Diada. En expressions que no tenen un grau de fixació tan alt, també es fa servir l'adjectiu feliç: Feliç Dia de [...]
festivitat (Pasqua) com un període (advent o quaresma), preval el matís de festa per sobre del matís de període temporal i, per tant, s'escriu amb majúscula. Per exemple: El mal temps va espatllar les processons de la Setmana Santa. [...]
document convé tenir en compte els criteris de redacció següents:
Cal mantenir l'ordre lògic de la frase (subjecte, verb, complements), cal usar els termes precisos i adequats i cal fer frases curtes.
Pel que fa al temps verbal, es recomana l'ús del present, encara que la persona que redacti l'acta ho [...]
Fitxa
5815/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de l'acta de reunió
Resposta
Definició
L'acta és un document formal que atesta per escrit la realització d'un acte o d'un esdeveniment de naturalesa jurídica o d'un fet qualsevol.
Criteris generals de redacció
Com a criteri general, la redacció administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa. Així, per aconseguir aquests propòsits cal partir d'una estructuració lògica del text en què per mitjà de paràgrafs o blocs d'informació breus, separats i homogenis es puguin distingir amb facilitat els diferents apartats d'un document. En el cas de l'acta de reunió els diferents blocs d'informació, que cal definir per mitjà d'encapçalaments o títols, són els següents:
identificació de la reunió
assistència
ordre del dia
desenvolupament de la sessió i resum del torn obert de paraules
acords, desacords i resum de les votacions
temes pendents
fórmula final
annexos
Aquesta estructura preveu, en sentit ampli, els diferents apartats que hi pot haver en una acta de reunió. Però hi ha apartats opcionals o que no es donen sempre i que, per tant, no formen part de l'estructura bàsica de l'acta de reunió. Aquests són els següents:
ordre del dia
temes pendents
annexos
A més de l'estructura formal del document convé tenir en compte els criteris de redacció següents:
Cal mantenir l'ordre lògic de la frase (subjecte, verb, complements), cal usar els termes precisos i adequats i cal fer frases curtes.
Pel que fa al temps verbal, es recomana l'ús del present, encara que la persona que redacti l'acta ho faci després de la reunió, a partir de les notes preses durant la sessió o de la transcripció de l'enregistrament.
Pel que fa al tractament personal del secretari o de la secretària, s'ha de fer servir la tercera persona del singular en la redacció de l'acta i la primera persona del singular en la fórmula final. 1. Identificació de la reunió
Les dades que es fan constar en aquest apartat són les següents:
nom de l'organisme
número de la sessió
data
horari
lloc
2. Assistència
En un primer bloc se situen el nom i els cognoms de les persones que hi han assistit, seguits del càrrec en el cas de qui presideixi i de qui faci de secretari o secretària. En el cas de persones que hi assisteixen com a representants d'algun organisme, també s'hi pot fer constar el nom d'aquest darrer.
En un segon bloc s'hi consignen els absents.
3. Ordre del dia
Com a recordatori dels punts que s'ha previst de tractar en la reunió, es pot reproduir a l'acta l'ordre del dia que es detallava a la convocatòria de la reunió.
4. Desenvolupament de la sessió
Si es decideix diferenciar clarament els acords presos de la resta d'informació sobre el contingut d'una sessió, en aquest epígraf només es fa constar l'evolució de la reunió: obertura de la sessió, presentació de documentació, intervencions, etc.
5. Acords
En aquest apartat es detallen els acords presos i el resum de les votacions, si cal. Convé que cada acord quedi individualitzat en un paràgraf a part i que l'ordre de presentació dels acords es correspongui amb el de l'ordre del dia.
Pel que fa als òrgans col·legiats sotmesos a la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, cal tenir en compte el capítol segon del títol segon d'aquesta Llei.
6. Temes pendents
Com hem dit, aquest apartat és opcional. Els temes pendents poden quedar pendents perquè així ho hagin acordat els membres de l'organisme per manca d'informació, per exemple, o perquè no hi ha hagut prou temps. En el primer cas, formen part dels acords presos i en el segon, si no s'hi detallen expressament, es poden deduir de l'ordre del dia de la convocatòria. Altrament, n'hi ha prou amb una breu enumeració. 7. Fórmula final
Les fórmules acostumen a ser estructures fixades que presenten poques variacions. En aquest cas la frase final que s'utilitza és la següent: El president aixeca la sessió, de la qual, com a secretària, estenc aquesta acta.
Annexos
En aquest apartat s'inclou la documentació que s'annexa a l'acta d'acord amb la numeració que s'indica en la remissió expressada a l'acta.
L'acta és un document formal que atesta per escrit la realització d'un acte o d'un esdeveniment de naturalesa jurídica o d'un fet qualsevol.
Criteris generals de redacció
Com a criteri general, la redacció administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa. Així, per aconseguir aquests propòsits cal partir d'una estructuració lògica del text en què per mitjà de paràgrafs o blocs d'informació breus, separats i homogenis es puguin distingir amb facilitat els diferents apartats d'un document. En el cas de l'acta de reunió els diferents blocs d'informació, que cal definir per mitjà d'encapçalaments o títols, són els següents:
identificació de la reunió
assistència
ordre del dia
desenvolupament de la sessió i resum del torn obert de paraules
acords, desacords i resum de les votacions
temes pendents
fórmula final
annexos
Aquesta estructura preveu, en sentit ampli, els diferents apartats que hi pot haver en una acta de reunió. Però hi ha apartats opcionals o que no es donen sempre i que, per tant, no formen part de l'estructura bàsica de l'acta de reunió. Aquests són els següents:
ordre del dia
temes pendents
annexos
A més de l'estructura formal del document convé tenir en compte els criteris de redacció següents:
Cal mantenir l'ordre lògic de la frase (subjecte, verb, complements), cal usar els termes precisos i adequats i cal fer frases curtes.
Pel que fa al temps verbal, es recomana l'ús del present, encara que la persona que redacti l'acta ho faci després de la reunió, a partir de les notes preses durant la sessió o de la transcripció de l'enregistrament.
Pel que fa al tractament personal del secretari o de la secretària, s'ha de fer servir la tercera persona del singular en la redacció de l'acta i la primera persona del singular en la fórmula final. 1. Identificació de la reunió
Les dades que es fan constar en aquest apartat són les següents:
nom de l'organisme
número de la sessió
data
horari
lloc
2. Assistència
En un primer bloc se situen el nom i els cognoms de les persones que hi han assistit, seguits del càrrec en el cas de qui presideixi i de qui faci de secretari o secretària. En el cas de persones que hi assisteixen com a representants d'algun organisme, també s'hi pot fer constar el nom d'aquest darrer.
En un segon bloc s'hi consignen els absents.
3. Ordre del dia
Com a recordatori dels punts que s'ha previst de tractar en la reunió, es pot reproduir a l'acta l'ordre del dia que es detallava a la convocatòria de la reunió.
4. Desenvolupament de la sessió
Si es decideix diferenciar clarament els acords presos de la resta d'informació sobre el contingut d'una sessió, en aquest epígraf només es fa constar l'evolució de la reunió: obertura de la sessió, presentació de documentació, intervencions, etc.
5. Acords
En aquest apartat es detallen els acords presos i el resum de les votacions, si cal. Convé que cada acord quedi individualitzat en un paràgraf a part i que l'ordre de presentació dels acords es correspongui amb el de l'ordre del dia.
Pel que fa als òrgans col·legiats sotmesos a la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, cal tenir en compte el capítol segon del títol segon d'aquesta Llei.
6. Temes pendents
Com hem dit, aquest apartat és opcional. Els temes pendents poden quedar pendents perquè així ho hagin acordat els membres de l'organisme per manca d'informació, per exemple, o perquè no hi ha hagut prou temps. En el primer cas, formen part dels acords presos i en el segon, si no s'hi detallen expressament, es poden deduir de l'ordre del dia de la convocatòria. Altrament, n'hi ha prou amb una breu enumeració. 7. Fórmula final
Les fórmules acostumen a ser estructures fixades que presenten poques variacions. En aquest cas la frase final que s'utilitza és la següent: El president aixeca la sessió, de la qual, com a secretària, estenc aquesta acta.
Annexos
En aquest apartat s'inclou la documentació que s'annexa a l'acta d'acord amb la numeració que s'indica en la remissió expressada a l'acta.