poden ser constituïts tant per homes com per dones, també es pot fer servir el masculí plural, atès que té valor genèric. Exemple La responsabilitat social de les empreses (RSE) és la integració voluntària, per part de les empreses, de preocupacions socials i ambientals en les seves operacions [...]

Els noms de les empreses responen a la voluntat expressa dels propietaris i, per tant, queden dins de l'esfera estrictament privada, com passa amb els noms de persona. És per això que, com a regla general, no s'han de traduir. En català: En castellà: Filatures Jordà Filatures Jordà Dit i Fet, SA Dit i [...]

col·laborador, Benvolguda col·laboradora, 3. Si l'adjectiu és variable, és recomanable repetir-lo en el cas dels termes compostos relatius a professions i càrrecs, tant en singular com en plural. Per exemple, enginyer agrònom o enginyera agrònoma en comptes de enginyer o enginyera agrònom . Si l'adjectiu és [...]

1. Identificació de la qüestió La llengua castellana utilitza el temps de futur per indicar obligació. En català, com en la majoria de les llengües romàniques, és preferible adoptar el punt de vista que la llei és vigent en el moment que es llegeix. Per tant, és recomanable no fer servir el futur [...]

, sovint, plantegen dubtes sobre qüestions lingüístiques poc resoltes, tant des de l'òptica lingüística com de l'extralingüística. Moltes d'aquestes consultes tenen a veure amb la traducció de noms, de denominacions i de topònims. Atesa la importància de disposar d'unes orientacions uniformes per a la [...]

GÜ ÍS T I CS En conjunt, l'aspiració d'aquest treball continua sent presentar una proposta que pugui ser la base d'un procés d'unificació d'aquests usos ortogràfics, però intentant alhora que també serveixi per resoldre els casos conflictius que han anat sorgint durant els darrers anys. Per tant, hem [...]

col·lectius, les expressions formades a partir de la paraula persona , els noms d'unitats administratives, les expressions despersonalitzades, etc. Aquestes formes tenen l'avantatge que permeten evitar les marques de gènere gramatical en la redacció i per tant l'especificació de sexe. El gènere gramatical de [...]

la llengua. En l'establiment d'aquests criteris s'ha procurat que l'estil de les lleis de l'Estat i el de les lleis del Parlament s'acostessin tant com fos possible, tot i que s'ha de tenir en compte que hi ha qüestions formals i de redacció de les lleis de l'Estat que escapen de l'acte de la [...]

lingüística a les Illes Balears5 i la Llei de política lingüística de Catalunya6 que fixa que l'única forma oficial dels topònims, tant del Principat com de les Illes, és la catalana i que aquestes denominacions són les úniques legals a tots els efectes, dins les respectives comunitats.7 5. Llei 3/1986, de 29 [...]