.
Malgrat que la iodització és acceptable en els parlars en què és pròpia, cal tenir en compte que en els registres formals és preferible la pronúncia amb ll.
D'altra banda, més enllà d'aquests casos puntuals de iodització, cal recordar que no és acceptable la substitució generalitzada del so ll pel so i [...]
Hi ha verbs de la segona conjugació com constrènyer, estrènyer, restrènyer, etc. que fan el participi afegint la terminació -t a una arrel acabada en vocal. Per exemple:
constret (i no constrenyut)
estret (i no estrenyut)
restret (i no restrenyut)
[...]
Els verbs de la segona conjugació absoldre, coldre, dissoldre, exsoldre, moldre, resoldre i toldre (i derivats) fan el participi afegint la terminació -t a l'arrel acabada en l. Per exemple:
absolt (i no absolgut)
dissolt (i no dissolgut)
molt (i no molgut)
resolt (i no resolgut)
[...]
La perífrasi anar a + infinitiu es pot fer servir en català, especialment en contextos de passat, amb un valor d'imminència, és a dir, per indicar que l'acció expressada per l'infinitiu estava a punt d'esdevenir-se, però no ha arribat a succeir. Per exemple:
Vaig córrer per agafar el gerro, que [...]
(amb el significat de 'proposar'), mirar (amb el significat de 'procurar'), pregar o provar, la preposició de és obligatòria. Per exemple: M'han dit d'anar-hi tot sol, Heu de provar de fer-ho avui.
En canvi, els verbs veure i sentir, usats com a verbs de percepció, no poden dur la preposició de [...]
ella; M'aniria bé (de) quedar a les vuit.
Tampoc no és possible amb verbs d'argumentació (demostrar, mostrar, provar, implicar, comportar, suposar, inferir-se o significar). Per exemple: Ho demostraria comprar el seu llibre.
De + infinitiu: complement directe
La preposició de és opcional quan un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció de substància sòlida que se separa d'una emulsió i sura a la superfície del líquid o es va assolant apocapoc, com les gleves que resten a la llet després de formatjar-la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar parcialment la humitat (d'una cosa). Cal eixamorar l'herba dallada abans d'empilar-la. Si estens el vestit ara, al vespre ja s'haurà eixamorat. Humitejar parcialment, mig remullar. Un líquid, penetrar apocapoc (un cos sec) humitejant-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petita quantitat de, un petit nombre de. Tenim poc de pa. Tenim poc pa. Hi havia poca gent. Fa molt pocs dies. T'ho diré en poques paraules. En trobaràs pocs que ho sàpiguen fer. apocd'espai Un poc després. poc o molt Una certa quantitat. Poca o molta, de feina sempre en [...]