1.
emprar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Servir-se (d'algú). Emprà un seu parent perquè anés a emmetzinar el príncep. Per a dissuadir-lo d'aquell matrimoni, hi empraren tots els parents. Servir-se d'alguna cosa. La llotja dels genovesos, de la qual no s'empren des que és feta la llotja major, sigui donada als [...]
|
2.
utilitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Usar, emprar. [...]
|
3.
emprament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'emprar. [...]
|
4.
sovintejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer, emprar, etc., sovint. Vejam si sovintegeu més les vostres visites. Esdevenir, donar-se, sovint. No sovintegen gaire les ocasions com aquella. [...]
|
5.
salar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emprar en el parlar l'article salat. [...]
|
6.
al·literar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emprar l'al·literació. Constituir al·literació. Un vers al·literat. [...]
|
7.
calmant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que calma. Una beguda calmant. Remei calmant. Emprar calmants. [...]
calmant
|
8.
consonantar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emprar (un mot) com a consonant d'un altre. [...]
|
9.
sarcàstic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que implica sarcasme. Paraules sarcàstiques. Que té tendència a emprar el sarcasme. [...]
|
10.
substantivar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emprar com a substantiu (un mot d'una altra categoria lèxica). [...]
|