71.
Abreviatures i sigles més habituals: C
Font
Fitxes de l'Optimot
: cons.
Consell Municipal del Districte: CMD
construcció: constr.
contractat, contractada: contr.
convent: convt.
convocatòria: conv.
coordinador, coordinadora: coord.
corporació: corp.
corrector, correctora: corr.
correu electrònic: c/e
correus: corr.
Cos Consular: CC
Cos de la Policia Nacional [...]
|
72.
cambra
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'una casa. estuba, habitació molt calenta i abrigada. cel·la(en un convent, una presó, etc.) golfa(generalment en pl.) habitació. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
73.
retirar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
barret. treure separar apartar 2 (retirar-sepron.) sortir, retirar-se d'un lloc. anar-se'n tancar-se. Es va tancar en un convent. enclaustrar-se retreure's desar-se(fam.), mostrar-se molt poc en públic. esquivar-se, retirar-se d'allí on hom corre un risc o un perill. entotsolar-seo assolar-se [...]
|
74.
casa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 edifici(->), nom genèric. casa pairal, la casa dels pares, d'on prové una família. solar, íd. casa de camp, la situada fora de poblat. conreria, casa de camp d'un convent, destinada al conreu de les terres. masia o mas, casa de camp, originàriament habitada pels pagesos. masoveria, casa on [...]
|
75.
habitació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
.), habitació molt calenta i abrigada. antova, habitació que per algun costat confina amb un forn, etc. retret, petita habitació d'una casa, destinada a diferents usos. cel·la(en un convent, una presó, etc.) entresolat, part superior de les dues en què un sostre fet a una certa altura divideix [...]
|
76.
criat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, soldat que fa de criat d'un oficial. soldader, que està al servei d'algú cobrant un sou o soldada. mosso(->), criat, esp. de masia. matalot, mosso d'hostal. ragatxoo regatxo, mosso, esp. el qui té encomanades les feines pesades. monger, criat que fa diligències per a un convent de monges. missatge [...]
|
77.
alberg
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
hostes, en un convent. allotjament, en sentit genèric, lloc on hom està allotjat. refugi, espècie d'alberg, sense servei, que hom troba en paratges inhospitalaris, com per exemple a l'alta muntanya. residència, modalitat d'alberg, que ve a ésser una cosa intermèdia entre un hotel i una dispesa [...]
|
78.
treure [o traure]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desnonat (o acomiadat) del pis. despatxar(->) excloure, treure algú o alguna cosa d'un lloc, etc. enretirar(una cosa), treure-la del lloc on era per posar-la endarrere o a un costat. exclaustrar, treure algú del convent. arrencaro arrancar, treure una arma per ferir. El cavaller [...]
1 fer sortir portar fora de lloc extreure. Extreure un queixal. Extreure una espina. Extreure carbó d'una mina. Extreure un passatge d'un llibre (Cp. Retallar). arrencar o arrancar. Arrencar un queixal. retirar. Retirar els diners del banc. llevar (→) sostreure o sostraure, treure part d'una cosa perquè en minvi la quantitat. Sostreure sang d'algú. No li sostreguis mèrit. tirar, treure estirant. Tirar aigua del pou. bombar, treure amb una bomba. evacuar, treure d'un lloc. gitar o llançar aviar. Aviar aigua de la bassa. Aviar el bestiar, treure'l del corral. deduir o eduir, treure d'una proposició les conseqüències que conté. eixaugar, treure (de l'aigua) una cosa, especialment un ormeig de pesca. desplaçar, treure una cosa del seu lloc. tocar, treure del seu lloc. Les claus eren aquí, i ara no hi són: qui les ha tocades? expulsar, treure algú d'un lloc. fer fora expel·lir, treure a fora, esp. els humors del cos. excretar, íd. ejacular o ejectar, íd. foragitar o forallançar. El foragitaren de la reunió. desallotjar. Desallotjar la gent de la sala. pouar o poar, treure, també fig. desnonar o acomiadar. L'han desnonat (o acomiadat) del pis. despatxar (→) excloure, treure algú o alguna cosa d'un lloc, etc. enretirar (una cosa), treure-la del lloc on era per posar-la endarrere o a un costat. exclaustrar, treure algú del convent. arrencar o arrancar, treure una arma per ferir. El cavaller arrancà l'espasa i matà el cavaller castellà (d'un document del segle XVI). Molts verbs amb els prefixos es- o des- expressen la idea de treure: Espinyonar: treure els pinyons. Espolsar. Escucar. Espedregar. Esprémer. Escalabornar. Espinyolar. Esbrancar o desbrancar. Treure d'un lloc s'expressa generalment fent precedir del prefix des- el verb que significa posar en un lloc: Desembeinar. Desembalar. Desencauar. Desllodrigar. Desembagular. Desencaixar. Desencaixonar. Desencofrar. Desencapsar. Desencasar. Desencasellar. Desempouar (treure del pou). Desempotar (treure del pot). Desembutxacar. Desembotar. Desembotellar. Desembarrilar. Desenterrar o dessoterrar. Desensacar, etc. 2 Treure'n: → aconseguir. reportar-ne. D'aquest afer en reportaràs un gran profit. 3 Treure's del davant o del damunt: desfardar-se, treure's la roba que fa nosa. esbatre (en sentit propi i fig.) espolsar-se (fig.) enviar (algú) al diable (o a la porra, o a mal viatge) enviar (algú) allà on no hi plou (o a l'infern) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
79.
Presentació
[PDF, 175 kB]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Divina Comèdia fins al Memorial del convent o la Història del setge de Lisboa,
sense oblidar els clàssics llatins i grecs.
D'altra banda, una cultura oberta, com és la catalana, rep informació de territoris
propers o llunyans amb llengües que els són pròpies que també comporten, sovint,
adaptacions. Des [...]
|