FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir de nou (allò que hom ja ha dit), fer que (una cosa) s'esdevingui, ocorri, aparegui, de nou. Repetir un mot. Repetir una pregunta. Repetir una acusació. Repetir una operació. repetir les hores un rellotge Tornar a tocar l'hora. Dir (allò que un altre ha dit). No faig [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri de fondejar, que, lligat a l'extrem d'una corda, d'un cable o d'una cadena, s'arria dins l'aigua fins a tocar el fons, on es clava i impedeix que la nau sigui emportada pel vent, pels corrents, etc. àncora de salvació Àncora que solament s'empra en un gran perill. àncora [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de ciutadans designats d'acord amb les prescripcions de la llei, la missió dels quals és de determinar i declarar el fet en els processos penals, sense tocar les qüestions de dret. Institució per mitjà de la qual el poble participa en l'Administració de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument cordòfon de la família del violí, intermediari entre el violí i el violoncel. Instrument cordòfon d'origen medieval que es podia tocar amb arc, amb els dits o amb plectre. viola d'arc [o viola de gamba] Instrument cordòfon tocat amb arc, desenvolupat en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en té dos. Les puntes dels dits. Dit de la mà. Tocar una cosa amb els dits. Tenir els dits balbs. Comptar amb els dits. Petit com el dit xic. Anar, una cosa, com l'anell al dit. dit del cor Dit de la mà entre l'índex i l'anular. dit índex Índex 1. dit menovell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Fruita tocada. Posseït d'algun vici o virtut. Que va amb molt de compte, que es mira molt, a fer les coses. És un home molt tocat en la feina. Anar tocat i posat. En esgr., acció d'encertar l'adversari amb l'arma segons les regles de l'esgrima. En lluita, acció de tocar el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, corrents. El pare m'espera; me'n vaig a casa en un bot. Moviment d'un cos inert que, en topar a terra, és llançat enlaire fins a tornar a tocar a terra. El bot de la pilota. Agafar una pilota al segon bot. La penya es desprengué i caigué fent bots muntanya avall. fer un bot L [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument de vent que consta d'un gran nombre de tubs que sonen insuflant-hi l'aire mitjançant una manxa, o un mecanisme anàleg, i es toca per mitjà d'un o més teclats. L'orgue de la catedral. Tocar l'orgue. Cor amb acompanyament d'orgue. orgue major [o gran orgue] El cos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú o alguna cosa, venir a tocar més o menys violentament a una altra que troba en el seu camí. En alçar-me vaig topar de cap amb el sostre, contra el sostre. El cotxe va desviar-se i vam anar a topar contra un arbre, amb un arbre. Hi havia tot de boles escampades per terra: va [...]
