FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hebreu consagrat a Déu que, segons l'Antic Testament, havia d'abstenir-se de begudes fermentades, evitar tocar cadàvers i deixar-se créixer els cabells. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tocar, oprimir amb els llavis, que es clouen en el moment del contacte i després es desclouen, en senyal d'afecció, de salutació, de reverència, etc. La mare besa el seu fill. Els dos joves s'han besat en acomiadar-se. Algú, besar algú altre que al seu torn [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escriure (d'una peça de música) les parts que han de tocar els diferents instruments d'una orquestra, d'una banda, etc. Instrumentar una sonata. Escripturar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir un so. Un instrument que sona bé. La trompeta s'ha trencat i no sona. Ja sonen les campanes. Aquest mot sona bé a l'orella. fer sonar una lletra Pronunciar-la. Tocar, fer sonar, (un instrument musical). Ésser citat o esmentat. El seu nom no sona en aquella escriptura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que fa i instal·la campanes. Persona que té al seu càrrec de tocar les campanes d'una església, d'una ermita, etc. Que sovint fa campana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Direcció que es dona a una arma de foc o de tret apuntant el punt que es vol tocar amb el projectil. Rectificar la punteria. Destresa a dirigir l'arma de foc de manera que el projectil toqui el punt que volem tocar. Tenir punteria. Tenir bona punteria. Acció d'apuntar una arma [...]
