Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
carga f-càrrega f / gravamen m Obligació que afecta un bé en benefici d'una tercera
persona.
CA: Un solar lliure de càrregues. La casa té dues càrregues. [...]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
expropiar v tr-expropiar v tr Un organisme públic, quedar-se la propietat d'un bé que
és d'algú altre per a una utilitat pública, generalment a canvi d'una indemnització.
CA: Han d'expropiar la finca per tal de fer-hi una carretera. Una casa expropiada. [...]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
dels béns embargats d'un deutor
que hom adjudica al millor postor, per tal de satisfer amb el seu preu els
creditors que l'han demanada.
CA: Treure a subhasta (o posar en subhasta) una casa embargada. Vendre en
subhasta pública. Ha sortit a subhasta la senyalització viària. [...]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
del nom dels estadants de l'Olimp fins als topònims americans, des
dels personatges de les cançons de gesta francesa fins als protagonistes de les pellícules
o dels còmics, des del títol de Les noces de Fígaro fins a la denominació d'Els
burgesos de Calais, des dels Camps Elisis fins a la Casa Blanca [...]
Font
Majúscules i minúscules Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Júlia Noms d'edificis singulars S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius. Exemples: el Palau Reial la Llotja la Borsa el Palau de la Música la Casa de les Punxes l'Antic Hospital de Santa Caterina Dependències d'edificis S'escriuen amb majúscules inicials quan es tracta d'una [...]
Font
Majúscules i minúscules Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
distinció entre comú i propi depèn de la relació que hi ha entre el nom, el significat i el referent. El referent, és a dir, el subjecte a què fa referència el nom, en el cas del nom propi és concret, determinat i no presenta connotacions. Té una funció denominativa i prou. Noms com gos, home, casa connoten [...]